dissabte, 6 de novembre de 2010

Homeopatia

Fa uns dies vaig tenir una conversa llargament esperada amb el meu pare sobre l’homeopatia. El meu pare és metge (ginecòleg) i des de fa uns anys practica l’homeopatia. Recordo que quan es va iniciar comentava que a les embarassades hi ha molts medicaments ortodoxos que no els hi pot receptar i que calia una alternativa, fins aquí tot molt raonable.

He pres homeopatia moltes vegades: estic refredat, el meu pare metge hem dona unes pastilles i jo me les prenc. No hi ha res avui en dia que curi un refredat excepte el temps: quatre o cinc dies i tothom curat. Sí hi ha en canvi certs tractaments que ajuden a suportar-ne els símptomes com ara l’àcid acetilsalicílic (alies aspirina), el paracetamol, un got de llet calenta amb una miqueta de conyac abans d’anar a dormir (la meva preferida)... l’homeopatia es pot sumar a la llista? Si un metge la recomana i a sobre és el teu pare, per que no?

Però un bon dia, en un dels molts blogs que llegeixo habitualment hem trobo amb una critica a l’homeopatia i pregunto. El meu pare és metge però com la majoria dels metges no és científic i la seva resposta va ser poc més que la típica "no se perquè funciona però funciona" normalment atribuïble a l’efecte placebo. Hi ha molta gent que amb això en té prou però jo no soc un d’aquests així que hem vaig posar a investigar. El primer que vaig fer va ser anar a la Wikipedia i allà va ser quan vaig començar a pensar seriosament que l’homeopatia no funciona. Jo no soc metge, ni farmacèutic, ni químic, ni físic, però tinc un mínim de sentit comú i no cal res més per qüestionar segons quines afirmacions:

Malaltia espiritual
"El concepte homeopàtic de Hahnemann afirmava que l'arrel del mal és espiritual a més de física, i que el malestar es manifesta primer amb símptomes emocionals (com ansietat i adversions), passant a ser, si no es tracten a temps, símptomes mentals, conductuals i, finalment, físics. Donat que el procés comença molt abans que apareguin els símptomes físics, es dedueix que els eubacteris i els virus han de ser efectes en lloc de causes de la malaltia." (Wikipedia)

Similars curen similars
Per exemple, com que pelar una ceba (allium cepa) fa plorar i quan estàs refredat tens els ulls plorosos, per curar un refredat has de prendre ceba o com que l’arsènic provoca sensació d’ofec és adient per curar l’asma. És cert que originàriament (i encara algunes avui en dia) les vacunes consistien en virus inactius de la malaltia que es volia prevenir per provocar una resposta del sistema immunològic sense provocar la malaltia però que jo sàpiga la ceba no te res a veure amb el virus del refredat.

A menys principi actiu més efectivitat
De fet la majoria de “remeis” homeopàtics no contenen ni una sola molècula del principi actiu que menciona l’etiqueta, això és per que els remeis homeopàtics estan extremadament diluïts. Si heu vist mai un d’aquest remeis potser us haureu fixat en que en l’etiqueta s’inclou una indicació del tipus nCH la qual indica el grau de dissolució. 1CH significa que s’agafa una part de principi actiu i es dilueix en 100 parts d’aigua, 2CH que s’agafa una part de 1CH i és dilueix en 100 parts d’aigua (1 part de principi actiu per 10.000 d’aigua), 3CH.. un 6CH equivaldria a diluir una gota de principi actiu en unes 20 piscines (1 part de principi actiu / 1.000.000.000.000 aigua), un 12 CH equivaldria a una gota de principi actiu a l’oceà Atlàntic (1 principi actiu / 1.000.000.000.000.000.000.000.000 aigua)... Les dissolucions més habituals son de 30, l’equivalent a dissoldre una gota de principi en més aigua de la que hi ha al planeta. Com justifiquen aleshores els homeòpates que aquests remeis tinguin algun efecte?

La memòria de l’aigua
Els homeòpates afirmen que l’aigua te memòria, que és capaç de recordar les substàncies amb les que ha estat en contacte per més que no quedi ni rastre d’aquestes substàncies diluïdes a l’aigua... sincerament, cada cop que tiro de la cadena del vàter prego per que no tinguin raó!

Si us interessa llegir més sobre el tema podeu consultar aquest informe redactat per l’ARP-SAPC per a l’Institut d’Estudis de la Salut del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya o la pàgina ¿Qué es la homeopatía?.
Per els que prefereixen mirar i escoltar recomano el reportatge Homeopatia: La prueba on donen veu tant als defensors com als detractors (tot i que ja us podeu imaginar quines son les conclusions) i en especial la part de la memòria de l’aigua que també podeu trobar a Caso Benveniste - La memoria del agua.

Finalment per als que no els interessi però tinguin ganes de riure una estona:



Entrades relacionades:
12/12/10 Ja soc homeòpata!

1 comentari:

  1. Dani, això potser t'interessa: demà arriba a Barcelona la campanya “1023 Homeopatia: no hi ha res”.

    http://ciencia.ara.cat/centpeus/

    salut!

    ResponElimina