Rowan Atkinson arquebisbe de Canterbury

El passat 15 de març l'actor britànic Rowan Atkinson va protagonitzar aquest divertit sketch en que parodiava al recentment nombrat arquebisbe de Canterbury, màxima autoritat de l'església anglicana, Justin Welby, durant una gala benèfica en favor de nens desfavorits que la BBC emet anualment.

Per el que sembla hi ha religiosos amb la pell molt fina i entre la BBC i la Ofcom (l'entitat reguladora) van rebre més de 3000 queixes fins al punt que la BBC va demanar disculpes i va retirar el vídeo del seu servei de visió en línia i la Ofcom va anunciar que estudiaria la emissió.

Entre les frases que van suscitar la polèmica hi podem trobar, per exemple:

• ...Jesús digué: estimeu-vos els uns als altres, però siguem clars per que hi ha molta confusió al voltant d'aquest concepte, això no vol dir fornicar amb els altres o anar per allí donant pel cul...
• ...així que continuïn estimant, continuïn donant,continuïn resant... no serveix per a res però és una bona rutina que ajuda a dormir...

Com he dit crec que hi ha gent que té la pell molt fina, gent convençuda de que la religió (la seva, naturalment!) està per sobre de tot i tothom, i que ha de tenir un tractament especial per sé, sense cap necessitat de demostrar res ni de guanyar-se un respecte que per altra banda no es mereix, tal i com argumentava meravellosament bé Richard Dawkins, un altre britànic il·lustre, en la conferència La humilitat de la ciència. A veure quan arriba el dia en que s'apliquin allò de "sicut et nos dimittimus debitoribus nostris".

En qualsevol cas, el realment important és que la gala va batre el record de recaptació, arribant als 75 milions de lliures que aniran a un bona causa.

Aquí us deixo el vídeo, jutgeu per vosaltres mateixos.



Vist a Ateismo para cistianos: Rowan Atkinson (Mr. Bean), entre la denuncia religiosa y el humor blasfemo

Space Oddity des de l'ISS

Chris Hadfield va ser el primer astronauta canadenc en viatjar a l'espai l'any 1995 com a part la missió STS-74 del transbordador Atlantis i també ha estat el primer comandant canadenc de l'Estació Espacial Internacional on va arribar el 21 de Desembre passat.

Ahir va cedir el comandament a Pavel Vinogradov, ja que el seu retorn a la Terra està previst per avui i per celebra-ho ha gravat un vídeo amb una versió adaptada a la seva aventura de Space Oddity de David Bowie.


Més enllà del fet de ser el primer comandant canadenc o de la seva tasca com a astronauta, l'estança de Hadfield ha destacat per la seva intensa presencia a les xarxes socials i en especial per els vídeos que ha realitzat responent preguntes d'estudiants.

Potser el repte més difícil que té la ciència avui en dia sigui el d'arribar al gran públic i aquí Hadfield ha estat sensacional. Com a prova, que passa si plores a l'espai?


Podeu trobar la resta dels vídeos al canal de YouTube de les expedicions 34 i 35.

Vist a:
Eureka: Cómo se vive en el espacio según Chris Hadfield
Microsiervos:Chris Hadfield deja con gran estilo el mando de la Estación Espacial Internacional

Enhorabona! Tens un càncer!

Sense paraules hem vaig quedar quan vaig veure a Naukas (Alerta magufo: La Universidad de Córdoba no se toma el cáncer en serio) aquest vídeo en que una impresentable "doctora" veterinària i homeòpata parla de les bondats d'una de les pitjors malalties que es pot patir, el càncer.

En l'article el vídeo serveix per presentar una de les docents, la "doctora" Coral Mateo, d'un curs d'homeopatia veterinària que s'ha de realitzar a la universitat de Córdoba, la qual cosa ja és lamentable per sí mateixa però que malauradament és massa habitual, tal i com podeu comprovar en un del blogs, La lista de la vergüenza, que enllaço més avall.

Als venedors de fum els hi agrada organitzar cursos en universitats ja que els hi dona una pàtina de respectabilitat i seriositat i a les universitats els hi agrada perque s'emporten uns calerons. Cert és que la inversió en educació, sobretot pública, està sota mínims però, cal arribar a aquests extrems? Serveix d'alguna cosa una universitat sense un mínim de rigor acadèmic?

I sobre les afirmacions realitzades en el vídeo la meva opinió és que haurien d'estar penades. Sí, ja sé, no son les úniques, tots els enganys ho haurien d'estar, al contrari del que passa en aquest país on només l'enganyat pot denunciar, cosa que no acostuma a fer ja sigui per vergonya de quedar en evidència o, pitjor encara, en casos de salut, per que està mort (com el nostre amic Steve Jobs).

Però aquest cas, o aquell altre que publicava fa uns mesos en que un astròleg recomanava que una nena amb la malaltia de Crohn visités un homeòpata, és especialment greu i paraules com “Destruir los tumores de los enfermos de cáncer es un sinsentido” no haurien de quedar impunes.

Doncs ja està dit, m'ha costat, però finalment he trobat les paraules, us deixo amb aquesta perla de la saviesa tonteria popular.

L'infern dels ateus

Un ateu mor i va al cel.

En arribar, és rebut per Sant Pere:

-Hmmm ... (Llegint l'historial de vida de l'ateu en la seva tablet) Lamentablement fill meu, no pots entrar al Regne dels cels. Des de jove et vas declarar ateu. Fins i tot en el teu llit de mort et vas mantenir ferm en el teu ateisme. El teu lloc està a l'infern.

L'ateu descendeix a les profunditats abismals, buscant l'entrada a l'infern.En arribar es sorprèn: l'ambient s'assembla als grans casinos de Las Vegas. A l'entrada, dones belles escorten l'ateu. Molt sorprès, entra a l'infern i és rebut per un home elegantment vestit amb un vestit blanc i una flor al trau:

-Benvingut, amic meu! - Diu efusivament - sóc Satanàs, el teu amfitrió per a tota l'eternitat, si vols alguna cosa simplement pregunta-m'ho directament a mi o a qualsevol de les belles dones.
(Baixant la veu) - La pèl-roja del vestit negre et portarà a la bogeria!

L'imatge de l'infern era fabulosa: una vasta planura amb una bella herba baixa i acolorides flors. En el fons, una petita fila de muntanyes.

Es va adonar d'un petit riu a mà esquerra, on l'ateu va reconèixer a Nietzsche i Voltaire, amb canyes de pescar en una mà i un got de whisky a l'altra, rient amb intensa alegria.

A la dreta, un restaurant amb un gran balcó, l'ateu hi va reconèixer aquí a Thomas Paine, Robert Ingersoll i Thomas Jefferson que el saludava i apuntava a un llibre a la seva mà. Era l'últim llibre de Stephen Hawking.

Confús i desconcertat, l'ateu no podia entendre el que estava succeint. Escoltava Satanàs al seu costat, parlant com si fossin dos grans amics prenent cerveses en un bar:

-Amic meu, aquí pots fer el que sempre has volgut. Res està prohibit, pots obtenir plaer mentre no perjudiquis a ningú. Hola Giordano! -Va saludar un home que passava ...

L'ateu preguntar:-Aquest era Giordano Bruno?

-Eh? Ahh ... sí! Disculpa per no presentar-lo, però no et preocupis, perquè ens reunirem a la nit. Tots els dijous juguem a les cartes, després del partit de futbol. Els que no juguen són el Karl Marx i l'Albert.

-Albert ... Einstein?!

Però, de sobte, la conversa és interrompuda per descàrregues de llamps i trons que posen el cel fosc amb núvols i vents que semblen anunciar el dia del judici. L'ateu veu que el pla, anteriorment bonic, es converteix en una fossa abissal que emet, des de les seves sulfuroses entranyes, bengales com a llengües de foc demoníaques. Enmig del cel tempestuós, apareix un home, cridant desesperadament i en flames, caient directament a la fossa oberta a terra. Tan aviat com l'home és empassat per les flames, tot torna a la normalitat com era abans. Satanàs no deixa de parlar, com si res hagués passat.

Perplex pel que va veure i no podent contenir la curiositat davant la calma de Satanàs, l'ateu li preguntà : - Què ha estat això?

Satanàs respon: aquest era un cristià. Ells prefereixen l'infern d'aquesta manera.


Aquest petit conte es va publicar en els comentaris d'una entrada del Blog de un ateo renacido.