diumenge, 27 de febrer de 2011

Llibre gratuït: Rumbo al Cosmos

Javier Casado, enginyer aeronàutic i uns dels divulgadors científics espanyols més reconeguts en el terreny de l’astronàutica, acaba de publicar el seu cinquè llibre: Rumbo al Cosmos: los secretos de la astronáutica.

Es tracta d’un recull de 56 articles de divulgació espacial publicats en diferents revistes al llarg dels últims anys i agrupats segons temàtica (Historia de la Exploración Espacial, Tecnología Espacial, Política Espacial, Vehículos Espaciales, Curiosidades y Ciencia en el Espacio).

El llibre s’ha publicat sota llicència Creative Commons i es pot descarregar gratuïtament des de la web de l’autor en format pdf, epub, mobi, fb2 i lrf.

dijous, 24 de febrer de 2011

Arrenca el Google Lunar X PRIZE

Rover del Barcelona Moon TeamLa setmana passada es van anunciar oficialment els 29 equips que participaran en el Google Lunar X PRIZE, entre els quals un de català, el Barcelona Moon Team.

L’objectiu principal del concurs és enviar un robot a la lluna que recorri un mínim de 500 metres per la seva superfície i enviï imatge i vídeo a la Terra sense finançament governamental.

El primer equip en aconseguir-ho rebrà un premi de 20 milions de dòlars, el segon un premi de consolació de 5 milions.

També es repartiran fins a 4 milions més en premis addicionals per al robot que recorri 5Km, el que operi durant una nit lunar, el que trobi aigua o el que aterri a prop d’anteriors allunatges.

Finalment hi haurà un premi d’un milió per a l’equip que fomenti la diversitat en el camp de l’exploració espacial.

Tenen de termini fins a finals del 2015 tot i que el premi principal es reduirà a 15 milions tant bon punt aterri a la lluna alguna nau governamental, cosa ara mateix prevista per al 2013 amb la missió india Chandrayaan-2.





dilluns, 21 de febrer de 2011

Periodisme “verAS”

Periodisme “verAS”, que no veraç.
El que ha fet avui el diari esportiu AS no te nom.

Ha publicat una fotografia manipulada de la jugada del primer gol del Barça d’ahir fent desaparèixer de la imatge un jugador de l’Athletic de Bibao. Suposo que la seva intenció no era aquesta sinó que simplement deurien voler avançar-lo una mica per que a la imatge quedés clarament patent la posició antireglamentària del jugador del Barça, però l’operació “Tallar/Enganxar” deuria quedar a mitges per culpa d’un pobre treballador que a hores d’ara suposo que ja deu estar buscant feina.

La rectificació que publica el diari a la seva pàgina web directament fa pena:

Rectificación: pedimos disculpas por error en la infografía del 1-0
Por un error en la infografía que ilustra en la edición impresa el posible fuera de juego de Alves en el gol de Villa, no figura en la imagen el defensa del equipo bilbaíno que podría estar en línea con el lateral derecho de Barcelona. Pedimos disculpas por ello.




D’acord, es tracta només d’un partit de futbol, tot i els molts diners que mou aquest esport i que molts no sopen quan el seu equip perd no és la fi del món, el futbol, i l’esport en general, es podria definir com a una guerra sense víctimes ... però no és la primera vegada que passen cosses d’aquestes.

Ara mateix em ve al cap quan TVE va tallar la retransmissió de la final de la Copa del Rei entre aquests dos mateixos clubs per evitar que es sentís la xiulada al monarca (Maig 2009) o en temes més seriosos el fotomuntatge que va publicar La Razón on sortia el Carod Rovira donant la mà a un encaputxat (davant d’un cartell del Zapatero) després de la treva parcial d’ETA a Catalunya (Febrer 2004) i més recentment la utilització d’una imatge d’un atemptat a Casablanca per il·lustrar el disturbis a El Aaiún al Sàhara Occidental per part d’Antena 3 (Novembre 2010). Per no parlar, naturalment, dels “hilillos de plastilina“ del Prestige (Juny 2002) o de les dues línies d’investigació de l’atemptat de Madrid (Març 2004) en els que son probablement els dos casos més greus de desinformació de l’historia recent espanyola.

Tots tenim les nostres preferències informatives: els del Barça llegeixen l’Sport, els del Madrid l’As, els de dretes El Mundo i els d’esquerres El País. Tots som conscients (o n’hauríem de ser) que cada mitjà publica les notícies que més l’hi convé i com més l’hi convé i que per estar realment informats hauríem de llegir tot els diaris de totes les tendències i encara tenir sort, però d’aquí a manipular la informació n’hi ha un tros.

El periodisme espanyol fa pena!

divendres, 18 de febrer de 2011

NO ELS VOTIS

A arrel de moltes coses que em hagut d’aguantar però especialment per la darrera gota que ha vessat el got (la recent aprovació de la llei Sinde per part del PSOE, el PP i CIU) ha sorgit una iniciativa a Internet que m’agradaria promocionar: NO LES VOTES

Si estàs d’acord amb el següent manifest actua en conseqüència.
__________

El proper 22 de maig, els ciutadans espanyols estan convocats a les urnes per votar els seus representants públics en tots els ajuntaments i en alguns parlaments autonòmics. Els representants elegits tindran al seu càrrec la gestió de milers de milions d'euros durant un període de quatre anys, raó més que suficient per a extremar les precaucions dels votants: al llarg dels últims anys, el nivell de corrupció en la política espanyola s’ha disparat de manera alarmant a tot l’arc parlamentari.

PSOE, PP i CiU són les tres formacions polítiques que han pactat per ressuscitar la llei Sinde al Senat, una llei que permet censurar Internet per via administrativa, sense una intervenció judicial que garanteixi la tutela efectiva dels ciutadans. Al jutge que hagi de validar el tancament l’hi estarà vedat analitzar el fons de l’assumpte, és a dir, la vulneració de drets de propietat intel·lectual o la possibilitat de produir un perjudici patrimonial per part de la pàgina web la clausura de la qual es demani. La llei Sinde crea un "forat lliure de jutges" on la decisió la pren una comissió administrativa nomenada pel govern, per evitar el que fins ara venia passant: que els jutges no donaven la raó a les reclamacions de la indústria dels continguts .

La llei Sinde és ineficaç. No aborda una reforma integral de la legislació de propietat intel·lectual, únic camí per afavorir la justa retribució dels creadors i artistes en el marc d’una societat de cultura digital. Tot i això, i malgrat l’oposició d’una part important de la societat incloent creadors i artistes, PSOE, PP i CiU van votar a favor d’ella. Van pesar més les pressions de governs estrangers i de grups minoritaris que l'interès social. Però no tot és culpa dels nostres representants: nosaltres els hem triat, per acció u omissió.

Des de Nolesvotes.com considerem que PSOE, PP i CiU han faltat a la seva principal obligació amb la ciutadania: defensar la Constitució que van jurar o prometre acatar. La llei Sinde sotmet Internet a una legislació excepcional, amb greu minva dels drets a la llibertat d'expressió e informació i a la tutela judicial efectiva, possibilitant un major control polític de la xarxa.

La teva decisió és important. No et demanem el vot per a cap partit concret, ni que votis en blanc, ni que t’abstinguis, sinó que t’informis per comprovar que hi ha alternatives contràries a la llei Sinde en tot l’espectre ideològic. Et demanem que defensis la llibertat a la xarxa amb el teu vot, no donant suport a aquells que amb els seus actes s’han fet clarament mereixedors d’un vot de càstig.


El proper 22 de maig, NO ELS VOTIS.
__________

Per la meva part, com ja us deveu imaginar els que em seguiu, votaré a Pirates de Catalunya.

Enllaços:
Enchufados: Es hora de moverse
Enchufados: De lo que va y de lo que no va la iniciativa ‘No les votes’
Pirates de Catalunya : Ideari

Entrades relacionades:
11/11/2010 Pirates
29/11/2010 Pirates, primera estocada
24/12/2010 Manifest per a una Xarxa Neutral

dimarts, 15 de febrer de 2011

Richard Feynman

Avui fa 23 anys que va morir Richard Feynman, un dels físics més importants del segle XX.

Nascut a Nova York l'onze de maig de 1918, llicenciat al MIT i doctorat a Princeton, Feynman va destacar per els seus treballs en electrodinàmica quàntica (Diagrama de Feynman) que li valeren el premi Nobel de física de l'any 1965 i per ser un dels pioners de la nanotecnologia.

De jove va ser un dels físics que va treballar en el Projecte Manhattan en que es va desenvolupar la bomba atòmica, tot i que en un paper secundari. Concretament estava a càrrec de la divisió de càlcul, on aconseguí desenvolupar un sistema de càlcul massiu a partir de màquines IBM. Més endavant va ser també un dels primers a estudiar la realització d'ordinadors quàntics.

Amb tot Feynman era més conegut per la seva tasca de divulgació científica i per la seva personalitat un punt excèntrica. Professor universitari a Cornell i al Caltech va renunciar a una plaça a Princeton per que no l'hi donava l'oportunitat de donar classes. Entre les seves obres de divulgació destaca el llibre Està vostè de broma, Sr. Feynman!.

diumenge, 13 de febrer de 2011

Actitud davant la crisi

"El millor moment per a plantar un arbre era fa vint anys. El segon millor moment és ara."
Refrany xinés.

"Caure està permès. Aixecar-se és obligatori."
Refrany rus.

"No pretenguem que les coses canviïn, si sempre fem el mateix. La crisi és la millor benedicció que pot succeir-li a les persones i països, perquè la crisi porta progressos, la creativitat neix de l’angoixa com el dia de la nit fosca. És de la crisi que neixen la inventiva, els descobriments i les grans estratègies.
Qui supera la crisi es supera a si mateix sense quedar superat. Qui atribueix a la crisi els seus fracassos i penúries, violenta el seu propi talent i respecta més els problemes que les solucions, la veritable crisi és la crisi de la incompetència. L’inconvenient de les persones i els països és la mandra per trobar les sortides i solucions. Sense la crisi no hi ha desafiaments, sense reptes la vida és una rutina, una lenta agonia. Sense crisi no hi ha mèrits. És en la crisi on aflora el millor de cada un, perquè sense crisi tot vent és carícia.
Parlar de crisi és promoure-la, i callar en la crisi és exaltar el conformisme. En comptes d’això, treballem el nostre talent i les nostres habilitats per trobar solucions, acabem d’un sol cop amb l’única crisi amenaçadora, que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la."
Atribuïda a Albert Einstein.

dijous, 10 de febrer de 2011

Els 1200 de Kepler

Fa uns dies es van publicar els últims resultats del telescopi espacial Kepler i han estat espectaculars: ha identificat fins a 1235 candidats a planetes! (fins ara en coneixem 525 fora del sistema solar)

Kepler es va enlairar el març del 2009 i va enfocar els seus 42 CCDs (95 megapíxels de resolució total) a una zona de la Via Làctia situada entre les constel·lacions del Cigne i Lira.

En aquesta zona s'hi troben unes 150000 estrelles les quals observa constantment buscant descensos de la lluminositat. Si en troba tres d’iguals i el període entre el primer i el segon és igual al període entre el segon i el tercer probablement hi hagi alguna cosa orbitant l’estrella: un planeta. Aquest mètode es coneix com a trànsit i també permet (segons com sigui el descens) fer una aproximació de la mida del planeta.

Naturalment això implica, per el temps que fa que va començar les observacions, que tots els candidats a planeta que ha identificat tenen períodes orbitals inferiors a 100 dies. Per trobar planetes com el nostre orbitant una estrella com el Sol hauran de passar encara 2 anys més.

Però no totes les estrelles son iguals, n’hi ha de més fredes que el Sol i això vol dir que la zona a la que ha d’orbitar un planeta per que hi sigui possible l’existència d’aigua en estat líquid (el que es coneix com a zona habitable) és més petita. Kepler ha identificat 54 candidats en aquestes zones i 5 d’ells tenen una mida similar a la Terra.

Encara és massa aviat per saber si estem sols però el que ja queda força clar és que les condicions que es van donar a la Terra per que hi sorgís la vida no son tant úniques ni (quasi) tampoc excepcionals.

Esperarem amb impaciència els següents resultats.





Informació més detellada a:
Los Viajeros estelares: El cazador planetario
Eureka: Los tesoros de Kepler
Eureka: Las otras tierras del Universo
Microsiervos: Kepler localiza mas de 1200 posibles exoplanetas

dilluns, 7 de febrer de 2011

Blocs: El Tamiz

Enllaç: El Tamiz
Temàtica: Divulgació científica
Autor Pincipal: Pedro Gómez-Esteban
Ocupació: Professor de física, anglès, tecnologia y ciències naturals en un col·legi

El Tamiz és el bloc ideal per aquells de vosaltres que tinguin curiositat per saber com és el món que els envolta però creuen que la ciència és massa complicada per a ells. No és necessària una gran base teòrica ni entendre les matemàtiques associades als conceptes científics, de fet l’autor porta fins al límit la seva màxima "antes simplista que imcompresible" per donar una primera visió general pràcticament sense utilitzar fórmules matemàtiques.

Teniu curiositat per saber per que ens refredem més a l’hivern? Que és una ecografia? Quin son els ingredients de la CocaCola? Com funciona un telèfon? En que consisteix la teoria de la relativitat especial? I la física quàntica?

L’excusa "es que jo sóc de lletres" ja no us serveix.

dijous, 3 de febrer de 2011

Uri Geller

Uri Geller (Tel Aviv, 20/12/1946) és un curiós personatge que va adquirir molta notorietat a la decada dels 70 exhibint els seus "poders paranormals" per els platós de televisió de mig món (a Espanya va actuar el 1975 al programa Directísimo presentat per José María Íñigo).

Entre les seves dots hi havia la telepatia, la telecinesis, el parar rellotges o el poder localitzar aigua, petroli, or o d’altres substàncies a distància.

El seu truc més famós consistia en doblegar culleres tot i que com podreu observar en el vídeo que us deixo a continuació tampoc era cap meravella.