Periodisme “verAS”

Periodisme “verAS”, que no veraç.
El que ha fet avui el diari esportiu AS no te nom.

Ha publicat una fotografia manipulada de la jugada del primer gol del Barça d’ahir fent desaparèixer de la imatge un jugador de l’Athletic de Bibao. Suposo que la seva intenció no era aquesta sinó que simplement deurien voler avançar-lo una mica per que a la imatge quedés clarament patent la posició antireglamentària del jugador del Barça, però l’operació “Tallar/Enganxar” deuria quedar a mitges per culpa d’un pobre treballador que a hores d’ara suposo que ja deu estar buscant feina.

La rectificació que publica el diari a la seva pàgina web directament fa pena:

Rectificación: pedimos disculpas por error en la infografía del 1-0
Por un error en la infografía que ilustra en la edición impresa el posible fuera de juego de Alves en el gol de Villa, no figura en la imagen el defensa del equipo bilbaíno que podría estar en línea con el lateral derecho de Barcelona. Pedimos disculpas por ello.



D’acord, es tracta només d’un partit de futbol, tot i els molts diners que mou aquest esport i que molts no sopen quan el seu equip perd no és la fi del món, el futbol, i l’esport en general, es podria definir com a una guerra sense víctimes ... però no és la primera vegada que passen cosses d’aquestes.

Ara mateix em ve al cap quan TVE va tallar la retransmissió de la final de la Copa del Rei entre aquests dos mateixos clubs per evitar que es sentís la xiulada al monarca (Maig 2009) o en temes més seriosos el fotomuntatge que va publicar La Razón on sortia el Carod Rovira donant la mà a un encaputxat (davant d’un cartell del Zapatero) després de la treva parcial d’ETA a Catalunya (Febrer 2004) i més recentment la utilització d’una imatge d’un atemptat a Casablanca per il·lustrar el disturbis a El Aaiún al Sàhara Occidental per part d’Antena 3 (Novembre 2010). Per no parlar, naturalment, dels “hilillos de plastilina“ del Prestige (Juny 2002) o de les dues línies d’investigació de l’atemptat de Madrid (Març 2004) en els que son probablement els dos casos més greus de desinformació de l’historia recent espanyola.

Tots tenim les nostres preferències informatives: els del Barça llegeixen l’Sport, els del Madrid l’As, els de dretes El Mundo i els d’esquerres El País. Tots som conscients (o n’hauríem de ser) que cada mitjà publica les notícies que més l’hi convé i com més l’hi convé i que per estar realment informats hauríem de llegir tot els diaris de totes les tendències i encara tenir sort, però d’aquí a manipular la informació n’hi ha un tros.

El periodisme espanyol fa pena!