BOINC

No cal ser un geni, tenir molts diners o oferir-se com a conillet d’índies per a col·laborar en projectes científics de primer nivell, només és necessari descarregar-se un petit programa a l’ordinador.

Per que col·laborar.
Son molts los projectes científics que requereixen d’una gran capacitat de càlcul, desgraciadament l’ús de supercomputadors resulta car, massa car sobre tot per aquells estudis que no reporten beneficis econòmics directes. La gran majoria de grans empreses (químiques, farmacèutiques, etc.) només inverteixen en projectes en els que preveuen beneficis a curt o mitjà termini, els governs s’omplen la boca amb el I+D però els recursos disponibles son limitats (a excepció del I+D militar) i més que limitats escassos son els recursos dels que disposen la majoria d’entitats privades sense ànim de lucre. Amb aquesta situació no és estrany que es dediquin més recursos al refredat comú que a la malària simplement per que aquesta última afecta bàsicament a països pobres (per posar només un exemple).

Com col·laborar.

L’ús de processador d’un ordinador quan es navega per Internet o es llegeix el correu és insignificant. Quan deixes l’ordinador encès tota la nit per descarregar pel·lícules o música amb prou feines treballa. Fins i tot quan veus les pel·lícules, escoltes la música o realitzes moltes altres tasques a l’ordinador l’hi sobra processador per tot arreu. Quanta potència de càlcul desaprofitada! Només cal descarregar el programa BOINC des de http://boinc.berkeley.edu/ o des de la pàgina dels projectes que l’utilitzen, instal·lar-lo i seleccionar els projectes amb els que es vol col·laborar. El programa fa la resta. Ni tant sols és necessari apagar-lo quan es requereix fer un ús intensiu de l’ordinador ja que BOINC només fa servir els recursos que no s’estiguin utilitzant!

Una mica d’història.
El 17 de maig de 1999 el Berkeley Space Science Lab (University of California) va llençar el projecte SETI@home de cerca de vida intel·ligent fora del nostre planeta (ja que per aquí escasseja) que es dedica a analitzar senyals de ràdio capturades per el radiotelescopi d’Arecibo. La principal particularitat d’aquest projecte era que les dades obtingudes no s’analitzaven en grans ordinadors si no que s’enviaven a milers de voluntaris repartits por tot el mon per que les analitzessin en els seus ordinadors domèstics mitjançant el programa client que facilitaven. El gran èxit del projecte va deixar al descobert certs problemes de seguretat del programa que permetien la recepció de resultats falsejats des de “voluntaris” malintencionats. Aquest problema era una de les principals dificultats amb la que es trobaven els diferents projectes (pocs en aquells moments) que utilitzaven la computació voluntària motiu per el qual l’equip de Berkeley desenvolupà un nou client per solucionar-ho. El 10 de Abril del 2002 sortí la primera versió de BOINC (Berkeley Open Infraestructure for Network Computing) que no només acabava amb el problema sinó que a més permetia l’ús del programa per part d’altres projectes. El primer projecte en ser executat sobre BOINC (a part de SETI@home) fou Predictor@home (The Scripps Research Institute) el Juny de 2004 que analitzava algoritmes per predir la estructura de proteïnes. Actualment la gran majoria de projectes de computació voluntària utilitzen la plataforma BOINC.

Pots consultar més informació sobre BOINC a http://www.boinc.cat/