Majoria silenciosa a Catalunya

El passat 11 de Setembre es va celebrar a la Meridiana de Barcelona la Via Catalana, amb la participació, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, de 1.400.000 persones.

Certament menys gent que l'any passat però un cop més una xifra a tenir en compte.

Amb tot, més enllà del balls de xifres habituals, sembla que primer cop els partits polítics i els mitjans espanyols s'han adonat que alguna cosa es mou a Catalunya i finalment comencem a deixar enrere aquella expressió de la majoria silenciosa de fa uns anys, tot i que de tant en tant torni a sonar.

Precisament de la majoria silenciosa us volia parlar.

És evident que la gent que assisteix a una concentració d'aquesta mena està a favor de la independència però significa això que la gent que no hi va hi està en contra?

Segur que n'hi ha uns quants però també hi ha gent a la que desplaçar-se fins a Barcelona l'hi suposa un problema, gent que aquell dia treballa o està fora (el 2012 jo estava a Romania per motius laborals) o te altres obligacions i fins i tot hi ha gent que prefereix invertir el seu temps en altres coses (sobre tot en un cap de setmana llarg).

De totes les manifestacions que hi ha hagut a Espanya els últim anys probablement les que han despertat major consens van ser les que van seguir a la mort de Miguel Ángel Blanco i les posteriors als atemptats de l'11M.

En el primer cas es van manifestar al voltant de 6 milions persones a tota Espanya, en el segon 11,5 milions.

L'any 1997 Espanya tenia uns 40 milions d'habitants. Algú ha sentit a dir mai que hi havia una majoria silenciosa de 36 milions de persones a favor d'ETA?

L'any 2011 Espanya tenia uns 47 milions d'habitants. Algú ha sentit a dir mai que hi havia una majoria silenciosa de 35,5 milions de persones a favor del terrorisme islàmic?

Espero no tornar a sentir mai parlar de majories silencioses.

11/09/2015	Via lliure a la república catalana	1.400.000	Guàrdia Urbana
09/11/2014	Consulta sobre la independència de Catalunya	2.344.828 1.897.274	Vots Sí-Sí
11/09/2014	Via Catalana 2014 "V"	1.800.000	Guàrdia Urbana
11/09/2014	Majoria silenciosa a Tarragona	7.000	Guàrdia Urbana
11/09/2013	Via Catalana cap a la Independència	1.600.000	Departament d'Interior
11/09/2012	Catalunya, nou estat d'Europa	1.500.000	Guàrdia Urbana
10/07/2010	Som una nació. Nosaltres decidim	1.100.000	Guàrdia Urbana

Vacunes homeopàtiques

El passat dia 10 de juny La Vanguardia publicava en portada que "Els homeòpates aclareixen que no s'oposen a la vacunació sistemàtica".

L'article recollia les declaracions del president de la secció d'homepatia del Col·legi de Metges de Barcelona (*sigh*) i en destacava la frase "No entenem per què sempre ens fiquen en aquest sac antivacunes".

Més enllà del fet que les opinions d'aquest col·lectiu sobre temes de salut em mereixen la mateixa consideració que les que puguin fer, per exemple, els taroristes, he dir que jo tampoc m'hi oposo, és més, hi estic plenament a favor.
Jo, i qualsevol persona amb dos dits de front. Al cap i a la fi les vacunes han demostrat ser el més poderós aliat contra malalties que fins fa molt poc provocaven estralls.

Tenint en compte tot això, mereix aquesta noticia aparèixer en portada?
Personalment crec que no. Que sobre un tema determinat un col·lectiu opini el mateix que (quasi)tothom no és ni tant sols noticia. Però tot té la seva explicació:

En primer lloc resulta que el nen d'Olot hospitalitzat per diftèria (primer cas a Espanya en 30 anys) no estava vacunat (s'han detectat més casos entre els seus companys de classe però cap ha desenvolupat la malaltia, estaven vacunats) per que els seus pares son (eren) antivacunes.

I segon lloc sembla ser que la mare del nen treballa en un centre homeopàtic (em nego a anomenar-lo clínica).

Algú hi veu cap relació entre aquests dos punts? Doncs no sou els únics.

Evidentment, vista la mala premsa que està tenint el moviment antivacunes aquests darrers dies (tot i que alguns mitjans s'entestin a donar-lis pàbul en ares d'una equidistància mal entesa, de la qual aquesta noticia n'es un clar exemple) els homeòpates han sortit corrent a aclarir que aquesta no és la seva guerra. Per que d'altres coses no, però saben molt bé com vendre la moto, al cap i la fi, tot l'I+D de l'homeopatia es destina a marketing ,estudis de mercat i en definitiva a comprar l'opinió pública, ja que no han d'investigar nous medicaments, ni fer-ne assajos, ni proves, ni res de res.

Curiosament, un dels productes estrella de Boiron, principal multinacional del sector amb una facturació de més de 600 milions el 2013 tot i no ser una "malvada farmacèutica", és l'oscilococum, un substitut de la vacuna de la grip.

Cal destacar que, a diferència del que passa amb la majoria dels productes homeopàtics, el seu nom està registrat per l'única empresa que el comercialitza, Boiron (un cop més, tot i no ser una "malvada farmacèutica").

La paraula oscillococcinum va ser encunyada pel francès Joseph Roy (1891-1978), que va servir a l'exèrcit durant l'epidèmia de la grip espanyola de 1918. Creia que malalties tan diverses com l'èczema, el reumatisme, la tuberculosi, les galteres, el xarampió o el càncer, eren causades per un diplococ (un bacteri) vibrant que declarava haver vist i al que va denominar Oscillococcus. En l'actualitat hi ha evidències irrefutables que demostren l'error de les afirmacions de Roy, atès que l'èczema i el reumatisme no són causats per bacteris, i les galteres són causades per un virus, massa petit per ser observat sota el microscopi òptic.

L'Oscillococcus no ha tornat a ser observat per ningú, i com a nom de gènere ja no és admès pels bacteriòlegs.

L'oscilococum de Boiron es prepara a base de fetge i cor d'ànec, diluït a 200C, es a dir, 1 part del pobre ànec per cada 10⁴⁰⁰ parts d'aigua (un 1 seguit de quatre-cents 0). Després la mescla s'utilitza per impregnar uns grànuls de sucre que un cop assecats son el producte final. Naturalment amb una dilució tan bestia no queda ni rastre de l'ànec i tot el que compres és sucre a preu d'or.

Així que, si ets dels que consumeixen productes homeopàtics, fes-te un favor i demana un genèric, que per menys d'un euro tens els mateixos efectes que amb els més de 2000 eurets el quilo que costen les tonteries homeopàtiques.

Enllaços:
Microsiervos: No seas bobo: consume homeopatía genérica y ahorra un pastón
La Ciencia y sus Demonios: Después del caso de difteria de Olot, la Liga por la Libertad de la Vacunación erre que erre en su criminal postura de apoyo a la más irresponsable pseudomedicina
Viquipèdia: Oscillococcinum

Dawn a Ceres

Espectacular vídeo realitzat a partir de 80 imatges captades per la nau de la NASA Dawn durant la seva missió al voltant del planeta nan Ceres, des de distàncies que oscil·len entre 13.600 i 5.100 kilometres.

Després d'haver visitat Vesta, Dawn continuarà les seves observacions de Ceres completant una nova òrbita cada tres dies.



Ceres està situat entre les òrbites de Mart i Júpiter i és el més petit dels planetes nans dins el sistema solar.

Va ser descobert l'1 de gener de 1801 pel Giuseppe Piazzi i rep el seu nom en honor a la deessa romana de l'agricultura, les collites i la fecunditat, Ceres.

Inicialment es va considerar com un cometa, després com un planeta, i posteriorment va ser considerat el major asteroide descobert per l'ésser humà, fins a la creació de la categoria de «planeta nan», l'any 2006.

Vist a Xataka Ciencia: Sobrevuela el planeta enano Ceres gracias a este vídeo de la NASA

Islamisme i laïcitat

Us porto un article de Waleed Saleh, professor de llengua i literatura àrab a la Universitat Autònoma de Madrid, i soci de l'associació laïcista Europa Laica, publicat al Blog de un ateo renacido.

Islamisme i laïcitat

L'islamisme com a projecte defensa la unió entre l'Islam i la política. Rebutja la laïcitat per representar justament una idea contrària: la separació de la fe de l'Estat.

Les primeres manifestacions de l'islamisme en temps moderns es remunten a la segona meitat del segle XIX a mans de l'indi Sayed Ahmad Khan, fundador del centre Madrassa Donar al-'Ulum (Escola de la Casa de Ciències) el 1866. El va seguir el pakistanès Abu al-A'la`al-Maududi que va fundar Yama'at Islami (Grup Islàmic) el 1941.

Amb la creació del grup dels Germans Musulmans a Egipte pel mestre d'escola Hassan al-Banna el 1928, la base d'aquesta ideologia es va estendre a diferents països àrabs i musulmans.

La figura de Saied Qutb considerat com el segon fundador de la Germandat Musulmana va ser vital per a l'enfortiment del grup. Màxim pensador de l'islamisme egipci, l'obra titulada "fites en el camí" ha estat i és el llibre de capçalera de l'islamisme universal. Qutb va ser executat el 1966 pel president Nasser, acusat d'incitar a la violència contra els seus adversaris ideològics.

Del si dels Germans Musulmans van néixer altres grups que van optar per l'extremisme en les seves tesis i els seus comportaments. Tres d'ells es van fer famosos als anys setanta i vuitanta: el Grup Jihad, el Grup Islàmic i el Grup la Excomunió i Èxode.

Al llarg i ample del món àrab van ser creades una mena de delegacions de la Germandat. Estudiants universitaris formats a Egipte i amarats de la ideologia dels Germans van fundar al seu retorn als seus respectius països els seus propis grups.

L'objectiu fonamental dels islamistes tant moderats com extremistes és el mateix: la instauració de l'Estat Islàmic. La clau de la seva ideologia consisteix en que l'Islam és la pàtria. Aquesta no és una extensió geogràfica concreta ni un vincle basat en el parentiu de sang. És simplement una relació de creença i de fe. Per tant, l'Islam és la constitució i Déu és l'únic que legisla i governa.

Les estratègies que utilitzen els grups islamistes per fer-se amb el poder van des dels mètodes pacífics basats en la predicació i la persuasió, fins als violents que persegueixen enderrocar les autoritats polítiques, la qual cosa causarà, segons ells, un canvi automàtic a la societat .

La Revolució Islàmica de l'Iran el 1979 va obrir la porta a l'esperança per als islamistes en veure que un dels gegants de l'Orient Mitjà es sotmetia al poder dels clergues per ser governat en nom de l'Islam. Noves experiències van tenir lloc en altres països, com Sudan el 1989, els Talibans a Afganistan el 1996, Egipte el 2012 i la més recent d'elles, la de l'Estat Islàmic (EI) a Síria i a Iraq el juny de 2014.

És encara aviat per saber tots els detalls que van ajudar a l'aparició de l'EI, però podem afirmar que va ser una conseqüència directa de la invasió nord-americana de l'Iraq el 2003. A continuació Al-Qaida es va instal·lar en aquest país i va trobar via lliure per estendre els seus tentacles en absència d'un exèrcit i unes forces de l'ordre. Pool Bremer, primer governador civil nord-americà a Iraq es va encarregar de dissoldre totes les forces armades del país provocant un caos autèntic. Després, el nou exèrcit iraquià es va començar a formar en base de valors sectaris, de manera que només hi tenien cabuda els xiïtes. Això va provocar el malestar d'altres confessions, especialment els sunnites que es van veure desplaçats i marginats. Molts dels seus joves van ser capturats per cèl·lules d'Al-Qaida per lluitar tant contra la presència de tropes nord-americanes al territori nacional com en contra del govern central de Bagdad, considerat il·legítim per representar només a un sector social.

D'altra banda, l'EI es pot entendre com el contrapès enfront de la influència de l'Iran a la regió. Iran des de fa anys fa anar com vol diversos governs com el d'Iraq, Síria, Iemen, a més de la seva gran influència sobre comunitats xiïtes com la de Bahrain i partits polítics com Hesbol·là del Líban. La lluita aferrissada entre l'Iran i els països del Golf i en particular Aràbia Saudita, va fer que els components de l'EI d'avui rebessin durant molt de temps ajuda econòmica i militar d'aquests països per frenar l'expansió del poder iranià.

La violència d'alguns islamistes part d'una ideologia autoritària i destructiva. És el fruit de l'Islam Polític en els seus dos vessants: el sunnita extremista i el xiïta khomeinista. Malgrat les seves diferències, hi ha molts elements comuns entre ells. Al-Qaida i l'EI van sorgir de les entranyes dels Germans Musulmans. Les milícies xiïtes i Hesbol·là que estan arrasant poblacions senceres a l'Iraq, Síria i el Iemen, van sortir de l'abric del jomeinisme. Uns i altres coincideixen en l'odi a les altres religions i confessions, la marginació de la dona i ser contraris a la llibertat d'expressió.

La violència d'alguns grups islamistes no és el producte de la pobresa, la marginació o la ignorància, com repeteixen alguns estudiosos. És cert que aquests individus violents utilitzen aquests arguments com a excuses per justificar els seus actes. Al costat de les mesures de seguretat, cal controlar la propaganda que convida a la violència i a difondre la cultura democràtica i rebutjar tot tipus de discriminació entre els ciutadans.

Així mateix, hem de saber que els que atempten contra ciutadans innocents siguin on siguin, no ho fan empesos per la pobresa o la manca d'integració. Més aviat, aquests cometen els seus actes criminals per haver abraçat una ideologia totalitària i devastadora. Són evidents els casos que coneixem: Bin Laden va ser un home acabalat; Zawahiri, un metge d'una destacada família del Caire; Nidal Hassan, un metge jordà que va assassinar a dotze dels seus companys militars americans. Entre les files de l'EI es troben avui en dia antics militars francesos, funcionaris alemanys i empleats belgues que van optar per una interpretació extremista d'una ideologia religiosa. En definitiva, es tracta d'un terrorisme que barreja la política amb la religió i utilitza la fe com a màscara per a estendre el seu domini a tot l'univers.

Pel que fa a la laïcitat, podem destacar que al llarg dels segles XIX i XX van aparèixer al món àrab importants intel·lectuals i pensadors que van defensar en els seus discursos, articles i llibres el laïcisme com el millor sistema per garantir les llibertats religioses i la igualtat. Diversos es van formar a la Facultat Protestant Síria com Ali Shibli al-Shumayl i Farah Antón. Altres van seguir els seus passos com Yuryi Zidan, Yaqub Sarruf, Salama Musa i Niqula Haddad. Compartien una idea comuna: "la veritable religió és la religió de la ciència racional" i reclamaven un estat àrab únic en què participarien cristians, musulmans i altres creences al peu de la igualtat.

Podem apreciar pels noms d'aquests intel·lectuals que la majoria eren cristians i això potser va ser un dels inconvenients que va impedir que el seu discurs calés profund en les societats àrabs i musulmanes. A més, la seva aparició va coincidir amb l'auge del colonialisme occidental en els seus països. De fet, el fracàs de la laïcitat en el món àrab s'atribueix bàsicament a aquests dos factors. Els seus opositors van al·legar que la laïcitat és un invent occidental que intenta provocar una ruptura entre els musulmans i la seva identitat, les seves peculiaritats.

En el moment actual abunden en el món àrab i musulmà intel·lectuals liberals i laics que s'esforcen en explicar els beneficis de la separació de la religió de la política, el domini de la raó i la ciència i els inconvenients de l'estat teocràtic. En la seva lluita contra els poders establerts, alguns d'aquests intel·lectuals han estat perseguits, declarats apòstates, detinguts i en algun cas assassinats.

Per sortir de la seva llarga letargia i airejar els seus pulmons, el món àrab i musulmà necessita urgentment obrir les portes e injectar sang nova en els seus sistemes polítics i en les seves institucions; només així podrà arribar a la marxa de les altres nacions que han fet passos ferms cap a la modernitat. El sistema laic pot ser la via més segura per a aquests països en el seu camí cap a la democràcia. La separació de la religió i la política implica moltes coses vitals: implica la separació de la religió de la creació literària i artística que és una necessitat imprescindible, perquè ningú insisteixi en la peregrina idea que l'Islam prohibeix la poesia, la pintura i la música, i perquè cap líder il·luminat ordeni en nom de l'Islam la destrucció dels instruments musicals.

Implica la separació de la religió de la investigació científica, que és un altre imperatiu inajornable, perquè ningú pretengui convèncer-nos que en l'Alcorà hi ha les bases de totes les disciplines científiques. Aquests han de ser realistes i han de saber que l'Alcorà és un llibre espiritual i no una enciclopèdia mèdica, geogràfica o física.

L'Alcorà com va dir el savi i teòleg musulmà Abu Ishaq de Xàtiva (segle XIV) "és un llibre que va parlar als àrabs acord amb la seva mentalitat. Una mentalitat simple, perquè eren analfabets".

Sergio Pérez Acebrón sobre l'avortament: legislar en base a la ciència

En el marc del Naukas Bilbao 2014 Sergio Pérez Acebrón, investigador en el German Cancer Research Center (Heidelberg-Alemania) ha donat una petita xerrada (amb prou feines 9m) sobre un tema tant complicat i alhora tant de moda com és la legislació de l'avortament.

El plantejament és no entrar en moral, ètica o religió, sinó enfocar l'assumpte del començament de la vida humana des del punt de vista científic, amb un plantejament clar, lluny de la fal·làcia de considerar la qüestió de «quan comença la vida» únicament des del punt de vista de les opinions personals, ja que cadascú té les seves i la majoria son molt respectables mentre no s'imposin als altres.

"El que teniu aquí és un electroencefalograma, per mesurar l'activitat cerebral, i un electrocardiograma, per mesurar l'activitat del cor. Són activitats que ens acompanyen durant tota la vida, però la superior té una importància en aquest assumpte i vull tractar-la. I és que té validesa legal per decidir si algú ha mort, per decidir si algú ha deixat de ser una persona.

Encara que altres òrgans funcionin, encara que aquest cor segueixi bategant, es pot iniciar un procés de donació d'òrgans, per exemple, d'aquells òrgans que funcionen. I ho pot fer fins i tot una tercera persona ... La meva mare, la meva dona, podria iniciar aquest procés de donació d'òrgans perquè incontestablement hem decidit que la mort cerebral és el moment en què deixem de ser persones. Jo el que us proposo és que utilitzem aquesta eina per arribar a un acord de mínims en temes d'embriologia.

Com és l'encefalograma d'un embrió?

Bé, el de 6 setmanes i fins a les 12 setmanes, no tenen activitat cerebral.

A partir de la setmana 13, comencem a veure alguns centelleigs, neurones que estan migrant, que estan connectant, però com dic, només alguns centelleigs, alguns centelleigs en ​​l'espectre.

A partir de la setmana 23, comença a haver un encefalograma reconeixible, que comença a semblar-se poc a poc al d'una persona.

Si acceptem la premissa que us estava dient al principi, que fem servir aquesta eina no només per al final de la vida, sinó també per al principi, podríem dir que no estem, legalment, davant d'una persona abans de la setmana 23, o si som molt molt molt estrictes, abans de la setmana 13, és a dir, el primer trimestre d'embaràs.

Jo entenc que aquest és un debat molt molt complicat, però no podem deixar fora del debat el que sabem del desenvolupament embrionari. He començat amb una pregunta, volia acabar amb un altre parell de preguntes. I la primera és:

Per què es legisla sense coneixements d'embriologia?

I la segona és:

Per què la meva mare pot iniciar un procés de donació d'òrgans quan jo per exemple deixi de tenir activitat cerebral, però ha de passar un autèntic calvari o fins i tot potser no pugui interrompre un embaràs d'un embrió que tampoc té activitat cerebral?"



Vist a Microsirevos i a Esa otra

Sam Harris sobre l'Estat Islàmic

Resposta de Sam Harris, escriptor i filòsof nord-americà, a l'anunci del president Obama de la campanya militar contra l'Estat Islàmic a Síria e Irak.

Vist a De Avanzada.




El somnambulisme cap l'apocalipsi

En el seu discurs de resposta al horrible assassinat del periodista James Foley per un yihadista britànic, el president Obama va pronunciar el següent retret (utilitzant un nom alternatiu per a ISIS):

ISIL no parla en nom cap religió ... i cap fe ensenya a la gent a massacrar innocents. Cap Déu just es responsabilitzaria pel que van fer ahir i el que fan cada dia. ISIL no té cap ideologia de cap valor per als éssers humans. La seva ideologia està en fallida ... farem tot el possible per protegir el nostre poble i els valors intemporals que defensem. Que Déu beneeixi i mantingui la memòria d'en Jim. I que Déu beneeixi als Estats Units d'Amèrica.

En les seves declaracions posteriors que descriuen una estratègia per derrotar l'ISIS, el president va declarar:

Ara, deixem dues coses clares: L'ISIL no és islàmic. Cap religió tolera la matança d'innocents, i la gran majoria de les víctimes de l'ISIL han estat musulmans ... L'ISIL és una organització terrorista, pur i simple. I no té una visió diferent de la massacre de tots els que s'interposen en el seu camí ... Que Déu beneeixi a les nostres tropes, i que Déu beneeixi als Estats Units d'Amèrica.

Com ateu, no puc evitar preguntar-me si aquest carcassa de pretextos i engany finalment serà cremada - ja sigui per la clara llum de la raó o per un excés de terror infligit als innocents pels seguidors de Déu. Què vindrà primer, cotxes voladors i vacances a Mart, o un simple reconeixement que les creences guien el comportament i que certes idees religioses-la yihad, el martiri, la blasfèmia, la apostasía- condueixen de forma fiable a l'opressió i l'assassinat? Pot ser cert que cap fe ensenyi exactament a la gent a massacrar innocents - però la innocència, com segurament sap el president, està en l'ull de l'observador. Són "innocents" els apòstates? Els blasfems? Els politeistes? L'islam té la resposta, i la resposta és "no".

Més musulmans britànics s'han unit a les files de l'ISIS dels que s'han ofert com a voluntaris per servir en les forces armades britàniques. De fet, aquest grup ha aconseguit atraure milers de reclutes de les societats lliures a tot el món per ajudar a construir un paradís de repressió i massacre sectària a Síria i a Iraq. Aquest és un fenomen sorprenent, i revela algunes veritats molt incòmodes sobre els fracassos del multiculturalisme, la vulnerabilitat inherent a les societats obertes, i el poder aterridor de les males idees.

Sens dubte, en aquest punt, moltes preocupacions il·lustrades vindran a inundar la ment del lector. No voldria donar la impressió que la majoria dels musulmans donen suport a l'ISIS, ni vull donar cap tipus de refugi o font d'inspiració per l'odi dels musulmans com a persones. En mostrar una connexió entre la doctrina de l'islam i la violència yihadista, estic parlant de les idees i les seves conseqüències, i no sobre els 1500 milions de musulmans nominals, molts dels quals no prenen la seva religió molt seriosament.

Però la creença en el martiri, l'odi als infidels, i un compromís amb la yihad violenta no són fenòmens marginals al món musulmà. Aquestes preocupacions són compatibles amb l'Alcorà i nombrosos hadits. És per això que el popular clergue saudita Mohammad Al-Areefi sona com el capellà militar de l'ISIS. L'home té 9,5 milions de seguidors a Twitter (el doble que el Papa Francesc). Si pots trobar una important distinció entre la fe que ell predica i el que motiva el salvatgisme de l'ISIS, probablement hauries de consultar a un neuròleg.

Entendre i criticar la doctrina de l'islam-i trobar alguna manera d'inspirar als musulmans a reformar-lo- és un dels reptes més importants que enfronta ara el món civilitzat. Però la tasca no és tan simple com desacreditar les falses doctrines dels musulmans "extremistes", perquè la majoria dels seus punts de vista no són falsos a la llum de les Escriptures. Odiar els infidels és sens dubte el missatge central de l'Alcorà. La realitat del martiri i la santedat de la yihad armada són tan controvertides en l'islam com la resurrecció de Jesús ho és en el cristianisme. No és un accident que milions de musulmans recitin la shahada o facin el pelegrinatge a la Meca. Tampoc és un accident que horribles imatges d'infidels i apòstates sent decapitats s'hagi convertit en una forma popular de pornografia al llarg del món musulmà. Cadascuna d'aquestes pràctiques, fins i tot aquest espantós mètode d'assassinat, troben suport explícit a les Escriptures.

Però ara hi ha una gran indústria de l'ofuscació dissenyada per protegir els musulmans d'haver de bregar amb aquestes veritats. Els nostres departaments d'humanitats i ciències socials estan plens d'erudits i pseudoerudits que es consideren experts en terrorisme, religió, jurisprudència islàmica, antropologia, ciència política, i altres diversos camps que afirmen que quan es tracta d'intolerància, musulmans i violència, res és mai el que sembla. Per sobre de tot, aquests experts afirmen que no se li pot prendre la paraula als islamistes i yihadistes: Les seves incessants declaracions sobre Déu, el paradís, el martiri, i els mals de l'apostasia no són més que una màscara ocultant les seves veritables motivacions . Quines són les seves veritables motivacions? Insereix aquí les més abjectes esperances i projeccions del liberalisme secular: Com et sentiries si els imperialistes occidentals i els seus cartògrafs haguessin dividit les teves terres, robat el teu petroli, i humiliat la teva orgullosa cultura? Els devots musulmans només volen el que tots volen - seguretat política i econòmica, un tros de terra al que anomenar llar, bones escoles per als seus fills, una mica de temps lliure per gaudir de la companyia d'amics. Desafortunadament, la majoria dels meus companys liberals semblen creure això. De fet, no acceptar aquest obscurantisme com un profund coneixement de la naturalesa humana e immediatament prevenir sobre els ensenyaments de l'islam es considera una forma de fanatisme.

En qualsevol conversa sobre aquest tema, cal implementar contínuament un tallafocs d'advertències i fer concessions a la irrellevància: Per descomptat, la política exterior dels Estats Units té problemes. Sí, realment cal baixar al petroli. No, no vaig recolzar la guerra a l'Iraq. És clar que he llegit a Chomsky. Sens dubte, la Bíblia conté passatges igualment terribles. Sí, em vaig assabentar del bombardeig d'una clínica avortista en 1984. No, lamento dir que Hitler i Stalin no van ser motivats per l'ateisme. Els Tigres Tàmils? Per descomptat que he sentit parlar d'ells. Ara, podem parlar honestament sobre la relació entre la creença i la conducta?

Sí, molts musulmans ignoren feliçment l'apostasia i la blasfèmia dels seus veïns, veuen a les dones com iguals morals dels homes, i consideren menyspreable l'antisemitisme. Però també hi ha musulmans que beuen alcohol i mengen cansalada. Totes aquestes tendències van en contra dels ensenyaments explícits de l'islam en un o altre grau. I, igual que els moderats de totes les altres religions, els musulmans més moderats es tornen obscurantistes en defensar la seva fe de la crítica. Es basen en els valors moderns, seculars per exemple, la tolerància de la diversitat i el respecte pels drets humans- com a base per a reinterpretar i fer cas omís de les parts més menyspreables dels seus llibres sagrats. Però, amb tot, exigeixen que respectem la idea de la revelació, i això ens deixa constantment exposats a la lectura més literal de l'Escriptura.

L'idea que qualsevol llibre va ser inspirat pel creador de l'univers és verí - intel · lectual, ètica i políticament. I no hi ha cap lloc on aquest verí actualment estigui fent més mal que a les comunitats musulmanes, tant d'Orient com d'Occident. Malgrat tota la barbàrie evident en l'Antic Testament, i l'escatologia perillosa del Nou, és relativament fàcil per als jueus i els cristians divorciar religió de la política i l'ètica secular. Una sola línia de Mateu - "Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu" - explica en gran part la raó per la qual Occident no és encara ostatge de la teocràcia. L'Alcorà conté algunes línies que podrien ser igualment potents per exemple, "No hi ha coacció en la religió" (2: 256) - però aquestes espurnes de tolerància són fàcilment apagades. Transformar l'islam en una fe veritablement benigna requerirà un miracle de reinterpretació. I pocs reformadors intrèpids, com Maajid Nawaz, estan fent tot el possible per aconseguir-ho.

Molts creuen que és imprudent discutir la relació entre islam i la intolerància i la violència que veiem en el món musulmà, per por que a més d'augmentar la percepció que Occident està en guerra amb la fe i fer que milions de musulmans que d'una altra manera són pacífics s'uneixin a la causa yihadista. Admeto que aquesta preocupació no és òbviament una bogeria - però només posa de manifest la gravetat del problema subjacent. La religió produeix una solidaritat perversa que hem de trobar alguna manera de soscavar. Provoca lleialtat de grup i hostilitat amb els de fora del grup, fins i tot quan els membres del propi grup es comporten com psicòpates.

Però segueix sent un tema tabú en la majoria de societats criticar les creences religioses d'una persona. Fins i tot hi ateus que tendeixen a observar aquest tabú, i a imposar-lo als altres, perquè creuen que la religió és necessària per a moltes persones. Després de tot, la vida és difícil - i la fe és un bàlsam. La majoria de la gent s'imagina que la filosofia de l'Edat de Ferro representa l'única embarcació disponible per les seves esperances espirituals i preocupacions existencials. Aquest és un problema permanent per a les forces de la raó, perquè les experiències més transformadores que tenen les persones -la felicitat, la devoció, la autotrascendencia- estan ancorades actualment a les pitjors parts de la cultura i formes de pensar que només amplifiquen la superstició , l'autoengany, i el conflicte.

Entre tots els danys causats per la religió en aquest moment de la història, aquest és potser el més subtil: Fins i tot quan sembla beneficiosa -inspirar a la gent a reunir-se en edificis bonics per contemplar la misteriosa existència i els seus compromisos ètics entre si- la religió transmet el missatge que no hi ha manera intel·lectualment defensable i no sectària de fer això. Però n'hi ha. Podem construir comunitats fortes i gaudir de vides profundament morals i espirituals, sense creure cap tonteria divisiva sobre l'origen diví de llibres específics.

I aquest respecte equivocat de la revelació és el que explica per què, en resposta a l'expressió més crua imaginable de fanatisme religiós, el president Obama ha respost amb eufemismes - i míssils. Això pot ser el millor que podem esperar, donat l'estat del nostre discurs sobre la religió. Potser algun dia fem "tot el possible per protegir el nostre poble i els valors intemporals que defensem". Però avui no anem a descriure honestament ni tan sols les motivacions dels nostres enemics. I en l'acte de mentir-nos a nosaltres mateixos, seguirem parlant bé dels mateixos deliris que els empoderen.

Sobre chemtrails i el DHMO

Ho expliquen clarament a Científicos descubren la verdad sobre los chemtrails. Les esteles dels avions estan formades per monòxid de dihidrogen o DHMO:

Aquest compost químic es caracteritza per no tenir olor, sabor i color. Ja des de l'antiguitat es coneixen les seves propietats i que en grans quantitats pot ser altament perillós i fins i tot arribar a ser mortal. La ingestió d'altes dosis de monòxid de dihidrogen poden produir una excessiva dilució del sodi en la sang (hiponatrèmia) i això provoca que es deixi de produir l'hormona antidiürètica. En casos extrems es poden produir edemes cerebrals irreversibles, comes, o fins i tot morir per sobrepressió del cervell al bulb raquidi. L'excés d'aquesta substància per via respiratòria és letal, produint-se la mort per asfíxia.

És clar que el monòxid de dihidrogen, DHMO o MODH, és molt més conegut com aigua,

[...] Un compost incolor, inodor e insípid conegut també com protòxid d'hidrogen, subóxid d'hidrogen, hemióxid d'hidrogen, òxid de dihidrogen, òxid d'hidrogen, hidròxid d'hidrogen, hidròxid de hidroni o simplement àcid oxhídric. Es sintetitza a partir del radical inestable hidròxid, el qual pot trobar-se en una gran quantitat de substàncies explosives i verinoses, com l'àcid sulfúric, nitroglicerina, xarol. També es troba en la naturalesa, on és un factor important en nombroses catàstrofes (inundacions, tsunamis, etc.).

L'anotació enllaçada al principi, per cert, és un clar exemple de la llei de Poe, que diu que en absència d'alguna indicació que ho aclareixi és impossible distingir entre una postura ideològica extrema i una paròdia d'aquesta.

Jo crec, de totes formes, que anomenar l'aigua DHMO serveix per a considerar que l'anotació està escrita en clau d'humor, encara que amb els conspiranoics dels chemtrails un mai pot estar segur.

Entrada afusellada de Microsiervos, Los chemtrails al descubierto

#NoSenseEvidència

L’evidència científica és un dels pilars sobre els quals s’assenta la medicina moderna. Això no sempre ha estat així: durant anys es van aplicar tractaments mèdics sense comprovar prèviament la seva eficàcia i seguretat . Alguns varen ser efectius, encara que molts varen tenir resultats desastrosos .

No obstant això, en l’època en què més coneixements científics s’acumulen de la història de la humanitat, hi ha encara pseudo-ciències que pretenen, sense demostrar cap efectivitat ni seguretat , passar per disciplines properes a la medicina i arribar als pacients .

Els signants d’aquest manifest, professionals sanitaris i d’altres branques de la ciència, periodistes i altres, som conscients que la nostra responsabilitat, tant legal com ètica, consisteix a aportar el millor tractament possible als pacients i vetllar per la seva salut . Per això, l’aparició en els mitjans de comunicació de notícies sobre l’obertura d’un procés de regulació i aprovació de medicaments homeopàtics ens preocupa com sanitaris, científics i ciutadans, i creiem que hem d’actuar al respecte. Les declaracions de la directora de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) assegurant que “no tots els medicaments homeopàtics han de demostrar la seva eficàcia” i que “la seguretat no s’ha de demostrar amb assajos clínics específics” no fan sinó augmentar la nostra preocupació .

Per tant , sol·licitem :

1. Que no s’aprovi cap tractament que no hagi demostrat, mitjançant assajos clínics reproduïbles, unes condicions d’eficàcia i seguretat almenys superiors a placebo. La regulació d’uns suposats medicaments homeopàtics sense indicació terapèutica és una greu contradicció en si mateixa i ha de ser rebutjada. Si no està indicat per a res, per què cal donar-lo? .
2. Que l’AEMPS retiri de la comercialització aquells fàrmacs, de qualsevol tipus, que malgrat haver estat aprovats, no hagin demostrat una eficàcia més gran que el placebo o que presentin uns efectes adversos desproporcionats.
3. Que el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i la resta d’autoritats sanitàries persegueixin a aquelles empreses que atribueixen qualitats curatives o beneficioses per a la salut als seus productes sense haver-ho demostrat científicament.
4. Que el Consell General de Col·legis de Metges d’Espanya / Organització Mèdica Col· legial , en compliment de l’article 26 del Codi de Deontologia Mèdica, desaprovi als facultatius que prescriguin tractaments sense evidència científica demostrada.

A Triodos Bank no l'hi agrada que es sàpiga la veritat sobre les escoles Waldorf

Nota: Aquesta entrada va ser publicada originàriament per el Mauricio-José Schwarz a El retorno de los charlatanes, però, com ell mateix explica (i podeu comprovar vosaltres mateixos), ha estat suprimida a petició de Triodos Bank. Sí, aquella banca tan "ètica" (o no tant). Era de preveure, ja que el que més temen les sectes és que se sàpiga que son això mateix, sectes. Però precisament por aquest motiu hem de donar a conèixer aquestes coses, així que us convido a llegir l'entrada, copiar-la, reproduir-la i difondre-la, bé mitjançant els vostres propis blogs o a través de documents com aquest pdf. Perquè la censura pot ser molt potent, però la llibertat d'expressió és, senzillament, imparable.

Nota2: Tot i que fa temps que els hi vaig comentar, aprofitant un altre genial article del Mauricio-José Schwarz (Antroposofía: la secta y su banco (Triodos)) el partit Pirates de Catalunya continua tenen la seva conta a Triodos.
Vaig tenir la sort de poder-ho comentar amb el mateix Mauricio-José Schwarz uns dies després, a arrel d'una xerrada que va donar a Barcelona en una reunió d'Escèptics al Pub (XII eeepBCN: Pensar en tiempos de crisis), i amb alguns membres del partit també presents però de moment res de res, motiu per el qual ja fa temps que m'estic plantejant la meva militància.

El ataque a la educación y las escuelas Waldorf

Siguen abriéndose escuelas en España regidas por algo que se llama "pedagogía Waldorf", como "La cabaña del árbol" en Toledo.

Las muñecas sin cara comunes en las escuelas Waldorf. Los niños tienen prohibido dibujar incluso caritas sonrientes hasta los 7 años.

El concepto "pedagogía Waldorf" parece señalar un origen legítimo en las prácticas de esa disciplina, puesto que "pedagogía" es la "ciencia que se ocupa de la educación y la enseñanza". Pero no es así. Es un sistema de indoctrinación esotérico, ocultista y producto de las divagaciones de una sola persona, de quien ya hemos hablado aquí al referirnos a la más visible institución perteneciente a su secta: Banca Triodos, el ocultista y médium austriaco Rudolf Steiner. La "pedagogía Waldorf" es una serie de principios educativos que Rudolf Steiner, fundador de la secta llamada "antroposofía", dijo haber conocido no estudiando la enseñanza, ni los procesos cognitivos de los niños, ni lo que funciona o no mejor en un aula, sino poniéndose en trance místico y "consultando" de modo clarividente una especie de biblioteca mística universal esotérica de la sabiduría que llamaba "registro akáshico" y que decía que estaba escrito en el "éter".

La sede de la antigua fábrica de cigarrillos Waldorf-Astoria. (Foto CC de Stephan Klage, edición de Parzi, via Wikimedia Commons)

La historia del nombre es aún más alambicada Emil Molt, alemán dueño de la fábrica de cigarrillos Waldorf Astoria y miembro de la secta, creyendo que Steiner tenía toda la sabiduría del universo, le pidió (en su confusa mente) a su gurú que creara una escuela para los hijos de sus obreros. Steiner simplemente se inventó un sistema educativo a la medida de sus creencias místicas y en en1919 fundó la escuela con objeto de difundir sus enseñanzas y conseguir nuevos y más fieles adeptos a su visión. La "pedagogía Waldorf" tiene así la fiabilidad de las muchas otras ocurrencias de este siniestro personaje: la agricultura biodinámica, la medicina antroposófica, la arquitectura antroposófica, la eurritmia y otras chifladuras que han sobrevivido y se multiplican gracias a contar entre otras cosas con el apoyo de Banca Triodos, la organización financiera fundada por la secta y de la cual sus dirigentes poseen el 100% de las acciones, como contamos en la entrada Antroposofía, la secta y su banco (Tríodos), claro, para disgusto de los dirigentes de Triodos, que son también los dirigentes de la antroposofía, como Joan Melé, subdirector del banco y expresidente de la Sociedad Antroposófica de España,. Waldorf, UNESCO y Federico Mayor Por supuesto, lo extraño a primera vista es que la UNESCO, al parecer, otorga algún tipo de "reconocimiento" a la pedagogía Waldorf como válida. Y eso anuncian a bombo y platillo las muchas escuelas de la secta. En realidad (como en el caso de la OMS y las pseudomedicinas) esto no es exacto. Un grupo de aderptos apoyado con todo el poder económico de la secta, llamado "Amigos de la Educación Waldorf", consiguió que en 1994 se les invitara a presentar la educación Waldorf en la Conferencia Internacional sobre Educación de la UNESCO, dándoles una publicidad excelente. (Amigos de la Educación Waldorf se ocupa además de la captación de fondos públicos para utilizarlos en la creación de sus escuelas en distintos países, violentando todos los más elementales principios de separación iglesia-estado y utilizando los fondos públicos para los fines privados de una organización religiosa.) Sin embargo, hay por lo menos un conflicto de intereses en esta historia. El director de la UNESCO por entonces era el español Federico Mayor Zaragoza, quien aparece muy cercano a los proyectos steineritas. Es frecuentemente citado por el ya mencionado expresidente de la Sociedad Antroposófica, Joan Melé, y su blog está considerado por éste "blog amigo". Habla insistentemente en favor de la educación Waldorf (pero no de otras tendencias pedagógicas, como la Montessori) y actualmente su Fundación Cultura y Paz es uno de los proyectos que cuentan con financiamiento preferente de Triodos Bank, el banco de la secta antroposofista. No es difícil encontrar instancias en que Melé y Mayor actúan a dueto, por ejemplo ofreciendo su visión del futuro económico, basada en las enseñanzas de su gurú Rudolf Steiner. Y si no, lo entrevista Triodos Bank con bombo, platillo y primer plano. Obviamente no es ningún delito que un director de la UNESCO tenga creencias místico-religiosas, ni mucho menos. Pero si tales creencias han influido en que una organización internacional que encabeza dé pábulo a una práctica sin más bases que la clarividencia de un austriaco alucinado, quizás el "reconocimiento" de la UNESCO no tenga demasiado valor. Demasiados profesores Concidentemente, por estos días y en apoyo aparente a la masacre contra la educación pública emprendida por el gobierno extremista español, Andreas Schleicher, director del Programa para la Evaluación Internacional de Alumnos (PISA) de la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico (OCDE), declaró que hay demasiados profesores por alumno en la educación pública española. Esto por supuesto fue recibido con júbilo delirante por lo que en España se conoce como "la caverna mediática", un grupo de medios de comunicación y periodistas manipuladores que incluye a militantes del catolicismo integrista, ultraconservadores sociales, neoliberales económicos, nostálgicos del franquismo, neonazis irredentos, anticomunistas de caricatura y derechistas mixtos, todos ellos identificados por tener una colosal capacidad vociferante inversamente proporcional a sus argumentos, y una ausencia total de buena fe. Pero resulta que don Andreas Schleicher también es parte de la secta steinerita. De hecho, es egresado de una escuela Waldorf (no sabemos si es clarividente, pero suponemos que no, si lo fuera no tendría que hacer estudios sino sólo ponerse en trance como Steiner y consultar la sabiduría universal contenida, dicen los miembros de la secta, en el "registro akáshico", que es donde Steiner aprendió, sin tenerlos que estudiar en libros reales, pedagogía sin haber educado a un niño, agricultura sin haber cosechado un tomate, medicina sin haber tratado a un paciente y economía sin haber trabajado un día en su vida). En todo caso, la seriedad del programa PISA (inventado por el propio Andreas Schleicher y según el cual las escuelas Waldorf siempre son ejemplos de educación excelente, vaya sorpresa) queda bastante en entredicho. De nuevo, don Andreas puede creer en cualquier religión o superstición, pero ello no debería marcarle el rumbo cuando está al frente de una importante oficina de la OCDE. Problemas Waldorf Cada vez son más las escuelas "Waldorf" o antroposóficas de España, . Centros educativos donde se cuenta a los padres una historia maravillosa de nuevos procedimientos pedagógicos basados en conocimientos científicos, libertad del niño, respeto a su individualidad, acento en la expresión de su visión personal y demás lugares comunes que ciertamente apelan a la preocupación de cualquier padre ante un sistema educativo lleno de deficiencias. Su fundador es presentado como "filósofo", "educador" y "pensador" pero en ningún documento de la pedagogía Waldorf se señala que era un místico que hablaba con fantasmas y que derivó sus conceptos educativos de sus trances clarividentes y para servir a su más amplia secta, la antroposofía (más sobre Steiner y la pedagogía Waldorf en la entrada sobre Triodos). La pedagogía Waldorf se basa en postulados fantasiosos, irracionales y caprichosos sin ninguna base fuera del delirante mundo del ocultismo steinerita. Así, para empezar, los estudiantes son "identificados" misteriosamente según los cuatro humores que las antiguas supersticiones decían que tenía el ser humano. Cada niño de una escuela Waldorf es marcado como "melancólico, sanguíneo, colérico o flemático" y la educación que reciba será diferente según este "temperamento".

Los cuatro "temperamentos" según Steiner y sus relaciones con los tres "cuerpos" místicos de los niños (haga clic para verlo en grande). Tomado de DC's Improbable Science.

Luego está la idea central de la creencia de Steiner: los niños son seres que flotan a la mitad entre el mundo espiritual y el material, es decir, que en ellos el espíritu no está debidamente integrado al cuerpo. Para facilitar que el espíritu encarne debidamente y el niño sea clarividente como Rudolf Steiner, durante los primeros 7 años no debe pensar, no debe tener acceso a la información, no debe conocer hechos. Un ejemplo revelador lo da Grégoire Perra quien, habiendo sido alumno Waldorf, adepto a la secta y profesor Waldorf, dio la alarma sobre los métodos de sutil indoctrinación de los steineritas, por lo que fue demandado por difamación y declarado inocente por la justicia francesa.

Algunos ejemplos de lo que Steiner le indica a los profesores que deben hacer: "No debemos temer hablarle a los niños sobre la Atlántida. No debemos omitir eso. Podemos incluso presentarla en un contexto histórico. Pero entonces tienen que rechazar la geología estándar... la edad de hielo es una catástrofe atlanteana. El antiguo período glacial y las condiciones promedio recientes en Europa no son sino lo que ha ocurrido desde que se hundió la Atlántida". Las delirantes enseñanzas Waldorf están destinadas a presentar como realidad las creencias de Steiner en las más diversas supersticiones, desde que los continentes son islas que "flotan en los mares" ancladas por las estrellas, de modo que: "cuando cambian las constelaciones, los continentes cambian". Y, sobre todo, se hace cuanto sea posible por impedir que los niños razonen o aprendan hechos. Una profesora Montessori y defensora de la pedagogía basada en la evidencia recuerda su paso por una escuela Waldorf:

En Historia, a los niños se les enseñaba la "historia como un proceso de desarrollo paralelo al desarrollo de los niños, con la civilización occidental en el pináculo", y los mitos y leyendas antiguos como hechos históricos.

Esto es consistente con el racismo consustancial a las enseñanzas de Steiner. Cuenta además:

En otra ocasión, un alumno de sexto grado me preguntó cómo funcionaba la copiadora de la oficina. Antes de que pudiera abrir la boca, una profesora corrió hacia el niño y le dijo que había un gnomo dormido en la caja, y que cuando se oprimía el botón, se encendía una luz, lo despertaba y él copiaba rápidamente el papel que se ponía frente a él y pasaba la copia por la abertura. Después de que el niño se fue, se me dijo que no podía "envenenar" la mente del niño con "hechos duros y fríos como piedras".

Y lo peor es que muchos padres no saben nada de esto, creen que inscriben a sus hijos en una forma educativa válida, legítima, honesta y estudiada, con el "apoyo" de la UNESCO y alguna validacion académica real, lo cual no es verdad. De hecho, hay un creciente movimiento de denuncia de las barbaridades sectarias que mueven todas las actividades de la "educación Waldorf", entre ellas Personas en favor de Escuelas Legales y No Sectarias (PLANS), Waldorf Watch y denuncias varias... desgraciadamente todo ello en inglés, mientras que en el mundo hispanoparlante los steineritas, en todas sus ramas, trabajan con una impunidad casi absoluta. Para terminar, un detalle curioso es que las escuelas Waldorf hacen un intento constante por disociarse de la secta antroposófica. Una y otra vez hablan de "inspiración" en Steiner pero niegan ser integrantes de la red de su religión. Lo mismo que han tratado de hacer los líderes antroposóficos de Banca Triodos en sus respuestas indirectas a la entrada original, afirmando que "las personas de Banca Triodos" se asocian "libremente" y porque quieren a una visión religiosa, pero que no tienen relación entre sí. Sin embargo, la relación es imposible de ocultar, no sólo por la estrecha relación de destacados jerarcas antroposofistas con todo el "movimiento" Waldorf, sino porque en sus publicaciones está presente todo el entramado Steiner. Un ejemplo es la revista Nº 13 del sitio oficial de los Colegios Waldorf (pasa lo mismo en las demás), donde encontramos loas arrebatadas al gurú Rudolf Steiner (la educación Waldorf no tiene aportes de nadie más, todo se ajusta a lo que dijo este personaje, sin importar los avances logrados desde 1919 en ciencia, psicología y pedagogía)...

... hasta una reveladora lista de anunciantes, todos ellos parte de la trama antroposófica, la mayoría directamente negocios propiedad de la secta: 

• Alieco es distribuidora de Démeter, la opulenta empresa que "certifica" la agricultura biodinámica obtenida por Steiner también del "registro akáshico".
• Asociación de Agricultura Biodinámica, otra marca de Démeter.
• Cal Valls, empresa de alimentos certificada por Démeter.
• Centro de Terapia Antroposófica, propiedad de la Fundación Canaria Antroposófica y que ofrece terapias milagrosas para diversas afecciones.
• Dr. Hauschka, empresa de cosméticos también propiedad de la antroposofía y fundada por Steiner.
• Editorial ING, especializada en libros antroposóficos para niños.
• Editorial Rudolf Steiner, la multinacional editorial de la secta.
• Fundación Círculo de Arte Social, que no tiene nada que ver con el arte ni la sociedad, sino con la meditación antroposófica.
• Fundación Rudolf Steiner, el eje de las actividades de la secta en España.
• Triodos Bank, el banco que financia las actividades de la secta.
• Weleda, empresa de pseudomedicamentos propiedad de la antroposofía.

Por desgracia, sin embargo, difícil será que las autoridades educativas españolas, empeñadas en la destrucción de la educación pública, se preocupen por investigar las prácticas de esta pedagogía que, junto con las demás ramas de la secta antroposófica, siguen creciendo en poder político y económico.

(Postdata: Nada asombrosamente, la entrada dedicada a la Pedagogía Waldorf en la triste Wikipedia en español no menciona nada de esto, ni ninguna crítica, ni a ninguno de quienes se consideran sus víctimas, ni siquiera informa sobre las bases de la "ciencia espiritual" de Steiner, sino que funciona como una pieza publicitaria engañosa más de esa enciclopedia irracional.)

Rowan Atkinson arquebisbe de Canterbury

El passat 15 de març l'actor britànic Rowan Atkinson va protagonitzar aquest divertit sketch en que parodiava al recentment nombrat arquebisbe de Canterbury, màxima autoritat de l'església anglicana, Justin Welby, durant una gala benèfica en favor de nens desfavorits que la BBC emet anualment.

Per el que sembla hi ha religiosos amb la pell molt fina i entre la BBC i la Ofcom (l'entitat reguladora) van rebre més de 3000 queixes fins al punt que la BBC va demanar disculpes i va retirar el vídeo del seu servei de visió en línia i la Ofcom va anunciar que estudiaria la emissió.

Entre les frases que van suscitar la polèmica hi podem trobar, per exemple:

• ...Jesús digué: estimeu-vos els uns als altres, però siguem clars per que hi ha molta confusió al voltant d'aquest concepte, això no vol dir fornicar amb els altres o anar per allí donant pel cul...
• ...així que continuïn estimant, continuïn donant,continuïn resant... no serveix per a res però és una bona rutina que ajuda a dormir...

Com he dit crec que hi ha gent que té la pell molt fina, gent convençuda de que la religió (la seva, naturalment!) està per sobre de tot i tothom, i que ha de tenir un tractament especial per sé, sense cap necessitat de demostrar res ni de guanyar-se un respecte que per altra banda no es mereix, tal i com argumentava meravellosament bé Richard Dawkins, un altre britànic il·lustre, en la conferència La humilitat de la ciència. A veure quan arriba el dia en que s'apliquin allò de "sicut et nos dimittimus debitoribus nostris".

En qualsevol cas, el realment important és que la gala va batre el record de recaptació, arribant als 75 milions de lliures que aniran a un bona causa.

Aquí us deixo el vídeo, jutgeu per vosaltres mateixos.



Vist a Ateismo para cistianos: Rowan Atkinson (Mr. Bean), entre la denuncia religiosa y el humor blasfemo

Space Oddity des de l'ISS

Chris Hadfield va ser el primer astronauta canadenc en viatjar a l'espai l'any 1995 com a part la missió STS-74 del transbordador Atlantis i també ha estat el primer comandant canadenc de l'Estació Espacial Internacional on va arribar el 21 de Desembre passat.

Ahir va cedir el comandament a Pavel Vinogradov, ja que el seu retorn a la Terra està previst per avui i per celebra-ho ha gravat un vídeo amb una versió adaptada a la seva aventura de Space Oddity de David Bowie.


Més enllà del fet de ser el primer comandant canadenc o de la seva tasca com a astronauta, l'estança de Hadfield ha destacat per la seva intensa presencia a les xarxes socials i en especial per els vídeos que ha realitzat responent preguntes d'estudiants.

Potser el repte més difícil que té la ciència avui en dia sigui el d'arribar al gran públic i aquí Hadfield ha estat sensacional. Com a prova, que passa si plores a l'espai?


Podeu trobar la resta dels vídeos al canal de YouTube de les expedicions 34 i 35.

Vist a:
Eureka: Cómo se vive en el espacio según Chris Hadfield
Microsiervos:Chris Hadfield deja con gran estilo el mando de la Estación Espacial Internacional

Enhorabona! Tens un càncer!

Sense paraules hem vaig quedar quan vaig veure a Naukas (Alerta magufo: La Universidad de Córdoba no se toma el cáncer en serio) aquest vídeo en que una impresentable "doctora" veterinària i homeòpata parla de les bondats d'una de les pitjors malalties que es pot patir, el càncer.

En l'article el vídeo serveix per presentar una de les docents, la "doctora" Coral Mateo, d'un curs d'homeopatia veterinària que s'ha de realitzar a la universitat de Córdoba, la qual cosa ja és lamentable per sí mateixa però que malauradament és massa habitual, tal i com podeu comprovar en un del blogs, La lista de la vergüenza, que enllaço més avall.

Als venedors de fum els hi agrada organitzar cursos en universitats ja que els hi dona una pàtina de respectabilitat i seriositat i a les universitats els hi agrada perque s'emporten uns calerons. Cert és que la inversió en educació, sobretot pública, està sota mínims però, cal arribar a aquests extrems? Serveix d'alguna cosa una universitat sense un mínim de rigor acadèmic?

I sobre les afirmacions realitzades en el vídeo la meva opinió és que haurien d'estar penades. Sí, ja sé, no son les úniques, tots els enganys ho haurien d'estar, al contrari del que passa en aquest país on només l'enganyat pot denunciar, cosa que no acostuma a fer ja sigui per vergonya de quedar en evidència o, pitjor encara, en casos de salut, per que està mort (com el nostre amic Steve Jobs).

Però aquest cas, o aquell altre que publicava fa uns mesos en que un astròleg recomanava que una nena amb la malaltia de Crohn visités un homeòpata, és especialment greu i paraules com “Destruir los tumores de los enfermos de cáncer es un sinsentido” no haurien de quedar impunes.

Doncs ja està dit, m'ha costat, però finalment he trobat les paraules, us deixo amb aquesta perla de la saviesa tonteria popular.

L'infern dels ateus

Un ateu mor i va al cel.

En arribar, és rebut per Sant Pere:

-Hmmm ... (Llegint l'historial de vida de l'ateu en la seva tablet) Lamentablement fill meu, no pots entrar al Regne dels cels. Des de jove et vas declarar ateu. Fins i tot en el teu llit de mort et vas mantenir ferm en el teu ateisme. El teu lloc està a l'infern.

L'ateu descendeix a les profunditats abismals, buscant l'entrada a l'infern.En arribar es sorprèn: l'ambient s'assembla als grans casinos de Las Vegas. A l'entrada, dones belles escorten l'ateu. Molt sorprès, entra a l'infern i és rebut per un home elegantment vestit amb un vestit blanc i una flor al trau:

-Benvingut, amic meu! - Diu efusivament - sóc Satanàs, el teu amfitrió per a tota l'eternitat, si vols alguna cosa simplement pregunta-m'ho directament a mi o a qualsevol de les belles dones.
(Baixant la veu) - La pèl-roja del vestit negre et portarà a la bogeria!

L'imatge de l'infern era fabulosa: una vasta planura amb una bella herba baixa i acolorides flors. En el fons, una petita fila de muntanyes.

Es va adonar d'un petit riu a mà esquerra, on l'ateu va reconèixer a Nietzsche i Voltaire, amb canyes de pescar en una mà i un got de whisky a l'altra, rient amb intensa alegria.

A la dreta, un restaurant amb un gran balcó, l'ateu hi va reconèixer aquí a Thomas Paine, Robert Ingersoll i Thomas Jefferson que el saludava i apuntava a un llibre a la seva mà. Era l'últim llibre de Stephen Hawking.

Confús i desconcertat, l'ateu no podia entendre el que estava succeint. Escoltava Satanàs al seu costat, parlant com si fossin dos grans amics prenent cerveses en un bar:

-Amic meu, aquí pots fer el que sempre has volgut. Res està prohibit, pots obtenir plaer mentre no perjudiquis a ningú. Hola Giordano! -Va saludar un home que passava ...

L'ateu preguntar:-Aquest era Giordano Bruno?

-Eh? Ahh ... sí! Disculpa per no presentar-lo, però no et preocupis, perquè ens reunirem a la nit. Tots els dijous juguem a les cartes, després del partit de futbol. Els que no juguen són el Karl Marx i l'Albert.

-Albert ... Einstein?!

Però, de sobte, la conversa és interrompuda per descàrregues de llamps i trons que posen el cel fosc amb núvols i vents que semblen anunciar el dia del judici. L'ateu veu que el pla, anteriorment bonic, es converteix en una fossa abissal que emet, des de les seves sulfuroses entranyes, bengales com a llengües de foc demoníaques. Enmig del cel tempestuós, apareix un home, cridant desesperadament i en flames, caient directament a la fossa oberta a terra. Tan aviat com l'home és empassat per les flames, tot torna a la normalitat com era abans. Satanàs no deixa de parlar, com si res hagués passat.

Perplex pel que va veure i no podent contenir la curiositat davant la calma de Satanàs, l'ateu li preguntà : - Què ha estat això?

Satanàs respon: aquest era un cristià. Ells prefereixen l'infern d'aquesta manera.


Aquest petit conte es va publicar en els comentaris d'una entrada del Blog de un ateo renacido.

Carta al defensor del lector de La Vanguardia

L'Asociació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), junt amb l'Asociación Española de Comunicación Científica (AECC), y ARP-Sociedad para el Avance del Pensamiento Crítico (ARP-SAPC) han redactat una carta conjunta al Defensor del Lector del diari La Vanguardia mostrant la preocupació per la publicació en aquest medi de continguts de dubtós rigor científic en l'espai “La Contra”, i que pot firmar-se aquí.

A l’atenció de Josep Rovirosa, defensor del lector de La Vanguardia,

Com a periodistes i comunicadors científics, hem observat amb preocupació que La Vanguardia (LV) reserva sistemàticament espais destacats, molt especialment La Contra, per a informacions contràries al coneixement científic, i de vegades fins i tot al mateix sentit comú. Escrivim per demanar que LV tingui en consideració uns mínims criteris de rigor científic en triar els temes a tractar i els entrevistats.

Dos exemples recents del problema són una entrevista a Joe Dispenza, a La Contra, (2013.01.09, ja entrevistat el 2007.08.14), on les afirmacions sobre mecànica quàntica i neurociències no tenen notòriament fonament científic, i un reportatge sobre Masaru Emoto al Magazine (2013.01.18), amb unes declaracions sobre la “memòria de l’aigua” que han quedat desmentides en coneguts experiments, publicats a la revista Nature, entre altres.

La situació es fa encara més confusa, ja que aquests missatges es juxtaposen a continguts científics, el que els dóna a dues informacions tan diferents la mateixa credibilitat, als ulls del lector no previngut.

Ens dol reconèixer que informacions d’aquest tipus es donen en tots els mitjans. No obstant això, la importància de LV i la recurrència d’aquesta situació en les seves pàgines ens ha empès a dirigir‐nos al defensor del lector. El passat any 2012, la Generalitat va guardonar LV amb el seu premi de comunicació científica, motivat pel “rigor exemplar” de la seva informació científica. Excel∙lents reportatges científics abunden al diari, però La Contra i altres espais presenten sovint continguts totalment contraris a aquest rigor.

Una de les funcions essencials del periodisme és filtrar la informació, ordenar‐la i jerarquitzar‐la, per oferir al lector un marc conceptual per interpretar la realitat. Els criteris de jerarquització possibles són molts, però no tenim cap mena de dubte que la rellevància, qualitat i fiabilitat científiques són criteris irrenunciables, especialment per assignar espais tan destacats com La Contra o una entrevista al Magazine. A més, la qualitat d’alguns entrevistats és dubtosa, encara sense tenir en compte criteris científics. Això és especialment greu quan els entrevistats poden utilitzar la credibilitat atorgada pel medi per lucrar‐se, a través de contractes amb empreses, venda de llibres, teràpies, i altres mitjans. No demanem respecte només per la ciència, sinó sobretot pel periodisme de qualitat, tant el científic i especialitzat, com el generalista.

Vivim en un món complex i en crisi, i el periodisme és una eina essencial per orientar‐nos en una realitat amb moltes cares. No falten assumptes fascinants i controvertits, en els quals el coneixement científic s’entrellaça amb debats ètics o conflictes socials: esperem que LV ho tingui en compte, especialment en el moment d’assignar espais destacats del diari.

Atentament,

(Carta enviada a Josep Rovirosa per l' Associació Catalana de Comunicació Científica - ACCC, l'Asociación Española de Comunicación Científica - AECC i la Sociedad por el Avance del Pensamiento Crítico - ARP-SAPC)

Dono el meu suport a aquesta acció amb la meva signatura.

Cristianisme vs Islam

Fa uns dies vaig retrobar al Blog de un ateo renacido un divertidíssim vídeo dels humosrites nord-americans Steve Carrel i Stephen Colbert en que recreen un debat "seriós" entre un cristià i un musulmà sobre quina es la veritable religió.

Una parodia plena de veritats veritables úniques i absolutes, arguments cíclics i d'altres fal·làcies lògiques i, sobre tot, molt humor.


Malauradament, tot i que aquí la llei de Poe no aplica, no crec que si el debat es portes realment a la practica diferís gaire.

Llibre gratuït : Els descobriments del Hubble

Tot just quan s'acaba d'anunciar que el telescopi espacial Hubble continuarà en actiu com a mínim fins al 2018 (després de l'última posada a punt en la missió STS-125 del transbordador espacial Atlantis l'any 2009, en que es va anunciar la prolongació fins el 2015) la NASA i la ESA han publicat un llibre electrònic (gratuït) sobre aquest meravellós telescopi.

El llibre "Hubble Space Telescope Discoveries", disponible per a IPAD e iBooks a Books for Hubble and Webb, conté detallades explicacions sobre el funcionament del telescopi i sobre els descobriments que s'han realitzat gràcies a ell, així com moltes imatges espectaculars i vídeos.

També està disponible en versió PDF, la qual naturalment no és interactiva i per tant, malauradament, queda una mica coixa ja que a part dels vídeos i les presentacions interactives et perds la majoria de les imatges (tot i així està molt bé però m'hauré de fer amb un IPAD... ja!).

A la mateixa pàgina també hi podeu trobar un altre llibre, també gratuït, sobre el telescopi James Web (JWST), el futur successor del Hubble cridat a revolucionar el món de l'astronomia, tot i que si el Hubble continua funcionant igual de bé probablement coincideixin, ja que les previsions actuals son que s'enlairi el mateix 2018. Evidentment, aquest llibre només conté especificacions del disseny i explicacions sobre el que s'espera del James Web, a l'espera de que en un futur ens pugui meravellar com ha fet el Hubble.

Les millors imatges astronòmiques de l'any 2012.

Un any més Phil Plait autor del reconegut bloc Bad Astronomy ha publicat la seva llista anual de les millors imatges astronòmiques.

Aquest any ha seleccionat un total de 21 imatges d'entre les que destacaria una espectacular erupció solar captada el 31 d'agost per la sonda SDO de la NASA i el pas del cometa Lovejoy en una imatge captada a finals de desembre del 2011, al costat del VLT de l'Observatori Europeu Astral a Xile, que en aquells moments estava fent servir el làser per fixar un objectiu. En la fotografia també s'hi observen la lluna i la Via Làctia.


Naturalment, com no podia ser d'una altra manera tampoc s'ha oblidat de dos dels esdeveniments més destacats de l'any, amb un autoretrat de Curiosity i una imatge del trànsit del Venus captada per la sonda Hinode de la JAXA.


També molt recomanable és el recull que ha fet el Daniel Marín a Eureka, amb una vuitantena de fotografies (i uns quants vídeos), de les que destacaria els cràters Walt Disney de Mercuri captats per la sonda Messenger de la NASA o l'arribada de la nau de càrrega Dragon C2 a la ISS.


Tampoc s'ha oblidat del trasllat de l'Endeavor de Florida a California, en el que sembla definitivament l'últim vol d'un transbordador, ni de la visita a Vesta de la sonda Dawn de la NASA, ja de camí cap a Ceres.