dimarts, 27 de març de 2012

Neil deGrasse Tyson i el déu dels forats

Un interessant extracte d'una conferència del Neil deGrasse Tyson en que fa un repàs de grans científics de l'historia que en arribar als límits dels seus coneixements varen tapar els forats que els hi faltaven (un títol molt ben trobat per al vídeo) amb l'existència d'un ser superior, el que avui en dia en diem disseny "intel·ligent".

És remarcable que el que per un era una obra divina per algú posterior ja tenia una explicació i així, des de Ptolomeu i mica en mica, passant per Galileu, Newton i Huygens, el paper de la divinitat es va reduint fins que, en arribar a Laplace, la hipòtesis d'un déu ja no és necessària.

A favor d'aquests científics il·lustres, alguns dels quals com Galileu es consideraven profundament religiosos, és just mencionar que varen viure en una altra època en que la religió tenia un pes molt important dins la societat i en que anar en contra de la doctrina oficial no era molt saludable, així que en realitat es fa difícil saber quines eren realment les seves creences.

Però per mi el quid de la qüestió no és aquesta, si no el fet de que les nostres ànsies de coneixement i el no admetre les nostres limitacions ens poden portar a inventar les respostes que no tenim, i això ens dificulta avançar. I en aquest sentit son preocupants les estadístiques que menciona de que un 40% dels científics nord-americans (i un 15% dels membres de l'Acadèmia Nacional de Ciències) creuen en un déu personal, per més que el percentatge entre la població en general s'enfili per sobre del 90%.



1 comentari:

  1. Los avances científicos han dejado a Dios sin rol en el universo. Es cierto que todavía no podemos explicar todo, pero creo que ya sabemos lo suficiente como para convencernos de que el universo se rige por leyes naturales, y que nadie interviene en el curso de los acontecimientos.

    Saludos!

    ResponElimina