dimecres, 29 de juny del 2011

El cost de l'exploració espacial

Fa uns dies el Daniel Marín comparava a Eureka el pressupost anual de la NASA (19.000 milions de $) amb el que es gasta el departament de defensa dels Estats Units en aire acondicionat per a les seves tropes destinades a Irak i Afganistan (20.000 milions $) (¿Viajar a Marte o tener aire acondicionado?).

Fa un temps ja havia comparat el pressupost conjunt dels equips de futbol de la primera divisió espanyola (1.778 milions d'€ el 2010) amb el de Roskosmos (1.900 milions d'€) (Cuestión de prioridades), comparació que va ser ampliada poc després a Amazings amb els diners que va destinar el govern dels Estats Units per ajudar a la banca (9,93 bilions d'€) (Cuestión de prioridades, la infografía.).

Una de les crítiques més habituals a l'exploració espacial és que aquí a la Terra hi ha coses més importants en que gastar els diners, però probablement el futbol (i mira que m'agrada) no en sigui una d'elles, ni tampoc mantenir frescos els soldats, ni mantenir les monarquies encara existents o les castes religioses... Probablement és millor gastar en exploració espacial que en pseudo-ciències, que en ajudar a una banca avariciosa, que en revistes del cor o d'altres entreteniments banals (per entretinguts que siguin), que en sous vitalicis o dietes desproporcionades per als polítics de torn, que en cotxes oficials... De segur que ens aniria molt millor si gastéssim més en exploració espacial i menys en armament.

La llista és llarga i probablement no s'acabi mai però rarament he sentit a ningú criticar res d'això amb l'argument "hi ha coses més importants per fer", per que l'exploració espacial és diferent?

A més, en el cas de l'exploració espacial més que parlar de gastar hauriem de parlar d'invertir ja que els diners destinats retornen a la societat (i no estic parlant dels llocs de treball que genera) tal i com passa amb qualsevol altre tipus de recerca científica. Aquest retorn es produeix per dues vies:

Per una banda tenim tot el coneixement que adquirim, que provoca avenços importants no només en el camp física sinó també en el de la química, la geologia o la biologia (i per extensió la medicina) per citar-ne alguns. Avenços que amb el temps ens beneficiaran a tots.

Per altra banda la conquesta de l'espai ens obliga a portar al límit la tecnologia i a superar-lo per tal de superar els reptes que comporta. Per a qui hi estigui interessat la NASA a NASA Spinoff explica part de la tecnologia que ha desenvolupat i comercialitzat en els últims 40 anys.

Naturalment algú podria afirmar que tots aquests coneixements i totes aquestes tecnologies arribarien a nosaltres tard o d'hora sense necessitat de l'exploració espacial i és possible que no l'hi falti raó. Probablement si l'Edward Jenner no hagués descobert la vacuna de la verola l'any 1796 algú altre l'hagués descobert més tard però mentrestant molta gent hagués mort.

Enllaços relacionats:
Critical thinking : Visión y exploración espacial
Ciencia Kanija : Ocho tecnologías procedentes del espacio
NASA Spinoff : Spinoff 2010 (pdf 11Mb)
NASA Spinoff : Health and Medicine Spinoffs (pdf)
NASA Spinoff : Transportation Spinoffs (pdf)
NASA Spinoff : Public Safety Spinoffs (pdf)
NASA Spinoff : Environmental Spinoffs (pdf)
NASA Spinoff : Computer Technology Spinoffs (pdf)
NASA Spinoff : Industrial Productivity Spinoffs (pdf)
NASA Spinoff : Consumer Spinoffs (pdf)

1 comentari:

  1. M'han comentat que m'he passat amb l'exemple final de la vacuna de la verola, potser sí, però jo no ho crec, ni crec que ho creguin tots aquells que, per exemple, hagin tingut la mala sort de necessitar una bomba cardíaca.

    Per als qui no hagin seguit l'enllaç de l'article de Ciencia Kanija copio la descripció que en fan:

    Si tienes problemas de corazón, esta tecnología puede salvarte la vida. Los pacientes que esperan un transplante de corazón o con corazones débiles pueden dar las gracias a que los ingenieros del Centro Espacial Johnson se interesaran por la forma en que el combustible se bombea a los motores principales de la lanzadera espacial. Hoy las bombas cardiacas implantadas quirúrgicamente, inspiradas en estas bombas de combustible y mejoradas por el Centro de Investigación Ames, aspiran la sangre de uno de los ventrículos y la bombean hacia el corazón, mantiéndose así durante meses o años y mejorando significativamente los índices de supervivencia en los pacientes de corazón.

    Aquest és també un molt bon exemple dels molts coneixements o tecnologies que ens hem trobat de casualitat, això sí, qui res no busca res no troba.

    ResponElimina