dilluns, 25 d’abril de 2011

El bo d'en Hahnemann

Un extracte del llibre “El laberinto de la medicina” de H.S. Glasscheib citat a “La homeopatía, ¡vaya timo!” de V.J. Sanz (ed. Laetoli).

Especialment dedicat a tots aquells que critiquen la medicina basada en evidències en base als beneficis de les farmacèutiques.



En el 1800, domiciliat [Hahnemann] a Mohin, publicà el seu "Quadern de secrets benèfics". Amb aquest quadern el lector podia assabentar-se, per un frederic d’or, de com prevenir-se contra una afecció d’escarlatina i com guarir aquesta malaltia un cop declarada. El remei era "infalible". Hahnemann es deia disposat a revelar el secret a la humanitat si se li compraven 300 exemplars de l’obra mitjançant pagament anticipat. Com en aquell temps hi havia una greu epidèmia d’escarlatina, Hahnemann es figurava que es faria aviat amb els seus 300 frederics d’or. Però la classe mèdica es va posicionar unànime en contra d’aquesta espècie de caça de clientela, va condemnar durament l'idea deliberada de mantenir en secret un medicament que podia ser de gran importància i va exigir la revelació de la fórmula, apel·lant a les normes de l’ètica professional.

Hahnemann no va cedir. En una declaració pública, apareguda a les columnes del "Reichanzeiger", defensava la seva pretensió, al·legant que només demanava una justa recompensa per els seus treballs de recerca i prometia enviar una dosi del medicament secret, "suficient per prevenir a 1.000 persones contra una afecció d'escarlatina", a tots aquells que li enviessin un frederic d’or, lliure de franqueig, per a l’adquisició del seu fullet. Molt poc després, tan sols fos per salvar el seu honor, Hahnemann va revelar gratis la fórmula del seu remei. Aquest consistia en belladona (suc d'estramoni), en la dosi mínima de 1/24.000.000 de grans. Es va provar la fórmula i va resultar absolutament ineficaç.

No obstant això, Hahnemann es mantingué ferm en l'idea que el seu medicament era "infalible", que guaria tota mena d’escarlatina i que els metges l’havien emprat erròniament, tractant amb ell no l’escarlatina sinó la laringitis o la febre miliar. Els metges sabien distingir perfectament l’escarlatina de la faringitis o la febre miliar. Li van deixar que s’enfurismés i cridés, perquè ja estaven acostumats a la classe d’home que era Hahnemann, de manera no es van donar per assabentats.

Vist a La Ciencia y sus Demonios.

Entrades relacionades:
06/11/2010 Homeopatia
10/11/2010 James Randi
12/12/2010 Ja soc homeòpata!
26/01/2011 Medicina vs Alternatives
13/03/2011 Randi i l'homepatia

2 comentaris:

  1. Bones DaniBoinc,

    M'assembla que a 'Entrades relacionades' està malament la data de "Randi i l'homeopatia".

    Enhorabona pel blog d'escepticisme en català!

    Aoi Neko

    ResponElimina
  2. Gracies per la correcció, necessito trobar una manera d’automatitzar-ho per evitar aquesta mena d’errors.

    ResponElimina